Guia Completa de l'Esquema del Text Argumentatiu: Estructura, Tipus i Recursos

Enviado por jordi y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,93 KB

Esquema del Text Argumentatiu

Tema: L'objecte de la discussió

Gènere: Article d'opinió, assaig literari, ponència, etc.

Tesi: Opinió sobre l'objecte de la discussió (explícita / implícita)

Idees principals: Els fonaments del discurs.

Resum: Màxim 10 línies: (tesi, idees principals, conclusió).

Text argumentatiu: Discurs present en tots els àmbits d'ús. Mitjançant diferents arguments intentem convèncer d'una idea o tesi.

Estructura

  • Introducció, exposició dels fets, exposició dels arguments i conclusió.
  • Introducció, presentació d'arguments i conclusió.
  • + Contraargumentació: refutació / concessió

Esquema

  • Analitzant o deductiu (la tesi al principi)
  • Sintetitzant o inductiu (la tesi tanca l'escrit)
  • Enquadrada o circular (la tesi al principi, es desenvolupa i al final es reafirma)

Tipologia textual

Tipus de discurs: Discurs subjectiu que parteix de les premisses següents (amb l'adhesió dels lectors o dels oients): els fets, les veritats (objectives) i els valors (socioculturals).

Finalitat: Defensar una idea.

Funció lingüística:

  • Emotiva o expressiva: presenta les intencions.
  • Apel·lativa o conativa: manifesta persuasió.
  • Representativa o referencial: informa dels fets.
  • Poètica: transmet imatges.
  • Fàtica: estableix contacte amb el receptor.
  • Metalingüística: parla del llenguatge.

Tipus d'arguments

  • Autoritat: opinió d'un especialista o entitat.
  • Causa conseqüència: la causa i el fet que provoca.
  • Exemplificació / experiència personal: fonamenta amb exemples un argument.
  • Comparació o analogia: enfronta dos objectes o situacions.
  • Quantitat: mostra dades, xifres i/o estadístiques.
  • Qualitat o universalitat: mostra el caràcter únic i irrepetible d'un fet.

Marques enunciatives: Procediments de modalització

  • Díctics personals.
  • Elements lèxics valoratius: substantius, adjectius, verbs, adverbis.
  • Sufixos valoratius: diminutius, augmentatius.
  • Locucions valoratives.
  • Perífrasis verbals: obligació, probabilitat.
  • Verbs modals: soler, poder, deure, semblar.
  • Modalitat oracional: interrogativa, imperativa, exclamativa, dubitativa, desiderativa
  • Canvi de registre.
  • Alternança de codi.
  • Pressuposició conceptual: pressuposa informació al marge del discurs.

Recursos expressius

  • Interrogacions retòriques: preguntes sense resposta.
  • Hipèrbole: exageració de característiques.
  • Metàfora: comparació sense nexe comparatiu.
  • Metonímia: designar una cosa amb el nom d'altra. Viu del seu treball; tastarem aquest plat
  • Ironia: el contrari del que caldria per fer contrast.
  • Paradoxa: afirmació de qualsevol cosa que sembla absurda d'acord amb la lògica general.
  • Signes de puntuació i tipografia: cometes (introdueixen paraules d'altres llengües). Diversos tipus o mides de lletra.

Recursos explicatius

  • Aposició: completa el significat del primer. El guepard, vertadera màquina de córrer, constituïx un model d'enginyeria aerodinàmica.
  • Parèntesis explicatius.
  • Incís aclaratori.
  • Oracions de relatiu explicatives: oracions descriptives. La nostra professora, que és de Muro, es diu Roser.
  • Reformulacions parafràstiques.
  • Exemplificacions.
  • Signes de puntuació i tipografia: cometes (introdueixen paraules d'altres llengües). Diversos tipus o mides de lletra.

Grau de formalitat

Mitjà-alt. Registre: estàndard; col·loquial

Varietat del codi

Oriental. Occidental.

Entradas relacionadas: