Guia Completa sobre l'Obturador i la Fotografia

Què és l'obturador? Com funciona? Com es regula? Quins tipus d'obturador hi ha? L'obturador és el dispositiu que controla el temps durant el qual arriba la llum a l'element sensible, pel·lícula o sensor. Està format per dues cortinetes, una d'obertura i una altra de tancament. Durant el moviment d'aquestes cortinetes, hi ha un espai entre ambdues, per on entra la llum. Depenent de la velocitat a la qual es moguin, arribarà més o menys llum al sensor. Obturador Central: Tenen l'avantatge de poder sincronitzar amb el flaix a totes les velocitats, encara que no solen sobrepassar el 1/500 de segon, i encareixen i compliquen els objectius, en haver de portar cadascun el seu propi mecanisme d'obturació. Obturador Planofocal: Es denomina així perquè pràcticament es troba situat en el pla focal de la imatge, directament sobre la pel·lícula.

Com podem capturar el moviment o congelar-lo a partir de l'obturador? La congelació del moviment consisteix a aconseguir que una imatge en ple moviment aparegui com a congelada enmig d’aquest moviment, donant a l’espectador una visió que l’ésser humà no capta de forma separada i estàtica. Aquest efecte s’aconsegueix amb la velocitat d'obturació alta (temps d’exposició breu). El moviment consisteix a ajustar un temps d’exposició prou lent com perquè el moviment del motiu aparegui desplaçat (mogut) dins d’una imatge en què els altres objectes no es moguin. També es pot aconseguir captar de manera instantània, que el motiu principal surti sense moviment mentre que els altres objectes surtin moguts.

Quina relació s'estableix entre el diafragma i l'obturador en relació a l'entrada de la llum? Com afecta la profunditat de camp? Amb el diafragma i l’obturador regulem l’exposició de la llum. Amb el primer regulem la quantitat i amb el segon el temps d’exposició. Si volem fer una fotografia d’un espai molt il·luminat, podem tancar molt el diafragma o emprar una velocitat ràpida. Si, en canvi, volem fer una fotografia d’un element poc il·luminat i que està en moviment, necessitarem una velocitat ràpida per a congelar el moviment. Això farà que el temps d’exposició sigui curt i, per tant, es falti llum per a l’exposició. I si volem que entri més llum, obrirem el diafragma. La profunditat de camp és inversament proporcional a l’obertura del diafragma. Si tanquem el diafragma, obtenim major profunditat de camp. I podem deduir que per obtenir fons més ben enfocats necessitarem velocitats baixes, ja que, a altes velocitats d’obturació, tindrem menys fons enfocat.

Què és la sobreexposició i la subexposició? Sobreexposició: És una excessiva exposició de la llum d’un material fotogràfic. Els negatius sobreexposats solen marcar el contrast i el detall de les llums. Les diapositives sobreexposades són molt transparents i amb llums cremades. Subexposició: És l’exposició insuficient d’un material fotogràfic a la llum. Els negatius subexposats són molt transparents i sense detall, les còpies planes són mancades de densitat i les diapositives, molt fosques.

Defineix profunditat de camp i digues com podem aconseguir el màxim de profunditat de camp amb una càmera reflex. La profunditat de camp és l’espai que hi ha entre dos punts, pròxim i llunyà, de manera que els dos objectes entre aquest espai queden enfocats.

Què és l'objectiu de la càmera? Anomenem objectiu al sistema òptic d’una càmera format per una o un conjunt de lents simples situades al llarg d’un eix. Moltes càmeres porten objectius mòbils. Es poden canviar segons el que es vulgui fotografiar.