Guia Essencial de Gèneres Teatrals i Estrofes Poètiques

Gèneres i Elements del Teatre

Què és el Teatre?

És una mentida pactada entre espectador i emissor. Consisteix a representar una acció sobre l’escena.

Text Teatral: Parts

• Text escènic: Inclou la introducció històrica.
• Acotacions: Indicacions sobre l'acció, la caracterització dels personatges o el to.
• Text principal: És el text que es diu durant la representació, sovint dividit en Actes, Escenes i/o Quadres.

Discurs: Monòleg i Soliloqui

• Monòleg: Un mateix emissor es dirigeix a un receptor (present o absent).
• Soliloqui: El personatge parla per a si mateix, sense testimonis aparents, fent partícip el públic dels seus pensaments.

L'Espai Escènic

• Espai escènic: És l'espai total que percep el públic.
• Escenografia: Conjunt d’elements visuals (decorats, attrezzo, caracterització) que ambienten l'obra.
• Escenari: L'espai físic concret on actuen els actors.
• Tramoia: Conjunt d'elements tècnics que possibiliten efectes escènics (canvis de decorat, llums, so).

Gèneres Teatrals Clàssics i Moderns

Tragèdia

Originària de Grècia. Els personatges solen ser déus o nobles que lluiten contra un destí inevitable. Té un final tràgic i utilitza un llenguatge culte.

Comèdia

Busca provocar el riure mitjançant l'exageració de defectes, vicis o situacions quotidianes.

Tragicomèdia

Combina elements de la tragèdia i la comèdia. Té origen a Roma i va ser cultivada per autors com Shakespeare i Lope de Vega. Barreja personatges de classes populars i noblesa. No acaba necessàriament en catàstrofe i presenta contrastos en el llenguatge.

Drama

Gènere més modern que presenta un conflicte realista, sovint centrat en l'enfrontament de l'individu amb la societat o amb si mateix. El final no sol ser reconciliador, podent acabar en suïcidi o mort.

Estrofes i Composicions Poètiques

1. Apariat

   Combinació de dos versos seguits que rimen entre si, amb rima assonant o consonant.

2. Tercet

   Combinació de tres versos. Són habituals els tercets encadenats, d'origen italià, amb versos decasíl·labs (sovint sense cesura) que segueixen l'esquema ABA BCB CDC... i rimen en consonant.

3. Quarteta i Quartet

   Combinació de quatre versos. Si són d'art menor (vuit síl·labes o menys) s'anomena quarteta; si són d'art major (nou síl·labes o més), quartet. Poden tenir rima encadenada (ABAB) o encreuada (ABBA).

4. Quintet

   Combinació mètrica de cinc versos, llargs o curts, amb dues rimes consonants disposades de diverses maneres (ABABA, ABBAB, ABAAB...).

5. Octava

   Estrofa de vuit versos, generalment d'art major. Pot presentar diverses combinacions de rimes. L'estructura ABABABCC s'anomena octava reial.

6. Dècima

   Estrofa de deu versos isosil·làbics (amb el mateix nombre de síl·labes), habitualment heptasíl·labs o decasíl·labs. La més coneguda és l'espinela, amb l'esquema abbaaccddc i rimes consonants.

7. Sonet

   Composició mètrica de catorze versos, normalment decasíl·labs, distribuïts en dos quartets i dos tercets. També n'hi ha d'art menor i alexandrins. La forma clàssica presenta rima encreuada (ABBA ABBA) o encadenada (ABAB ABAB) als quartets, que solen formar unitats de sentit. Els tercets admeten més varietat de rimes (CDC DCD, CDE CDE, etc.). Una variant és el sonet anglès (Shakespeare), format per tres quartets i un apariat final.

8. Romanç

   Composició d'un nombre indeterminat de versos, habitualment heptasíl·labs o octosíl·labs. La rima és assonant només en els versos parells, quedant lliures els senars (esquema: -a-a-a...). Si el vers és decasíl·lab, s'anomena romanç heroic; si és pentasíl·lab, romancet.