Guia Essencial de Lingüística Catalana: Normativa i Recursos

Escrito el 31 de Marzo de 2025 en catalán con un tamaño de 9,28 KB

Estructures Textuals Bàsiques

Narrativa (història): Plantejament, nus, desenllaç.
Argumentativa: Introducció, cos argumentatiu, conclusió.
Expositiva (presentació d'informació/opinió): Introducció, desenvolupament, conclusió.

Rossellonès: Vocalisme (ex: canti).
Central: Vocalisme (ex: canto); trets consonàntics com [mp] > [m], [nt] > [n], [rt] > [t], [lt] > [t].
Balear: Vocalisme (ex: cant); articles es, sa, ses; desinències verbals (ex: -am, -au).
Alguerès: Vocalisme (ex: cant); formes arcaiques (ex: valeva).

Descriptiu: Predomini d'adjectius, comparacions, oracions atributives.
Narratiu: Presència de personatges, accions, marcadors temporals, verbs en passat.
Expositiu: Objectivitat, claredat, ordre lògic en la presentació d'informació.
Argumentatiu (Retòric): Defensa d'una tesi amb arguments, ús de connectors lògics.
Predictiu: Expressió de fets futurs, ús de verbs en futur o perífrasis de probabilitat.
Conversacional: Intercanvi comunicatiu directe, marques d'oralitat.

Al·literació: Repetició d'un mateix so (fonema) en paraules properes.
Anàfora: Repetició d'una o més paraules a l'inici de versos o frases successives.
Antítesi: Contraposició de dues paraules o idees de significat oposat.
Apòstrofe: Interpel·lació directa a una persona, ésser o objecte (ex: Oh, rei!).
Asíndeton: Omissió de conjuncions entre elements coordinats per donar rapidesa.
Comparació: Establiment d'una semblança mitjançant un nexe (com, sembla, talment).
Enumeració: Llista d'elements relacionats, separats per comes.
Epítet: Adjectiu que expressa una qualitat inherent al substantiu (sovint redundant).
Hipèrbole: Exageració intencionada de la realitat.
Interrogació retòrica: Pregunta que no espera resposta, feta per emfasitzar una idea.
Ironia: Expressar el contrari del que es vol dir, normalment amb intenció burlesca.
Paral·lelisme: Repetició de la mateixa estructura sintàctica en frases o versos.
Personificació (Prosopopeia): Atribució de qualitats humanes a éssers inanimats o animals.
Polisíndeton: Repetició de conjuncions (i, o, ni...) per donar èmfasi o lentitud.

Recursos que indiquen la presència de l'emissor en el text:

Recursos tipogràfics: Ús de cursiva, negreta, cometes, punts suspensius...
Elements lèxics valoratius: Noms, adjectius, adverbis o verbs que expressen judicis de valor (ex: magnífic, malauradament).
Modalitats oracionals: Ús d'oracions interrogatives, exclamatives, dubitatives, desideratives.
Unitats fraseològiques: Refranys, frases fetes que aporten un matís cultural o subjectiu.
Derivació apreciativa: Ús de prefixos i sufixos diminutius, augmentatius, pejoratius, superlatius.
Canvis de registre o de llengua: Ús intencionat de diferents varietats lingüístiques.

Paraules o expressions que relacionen idees dins del text:

Enumeració / Ordre: en primer lloc, per començar, d'una banda... d'altra banda, finalment...
Espaciotemporals: abans, després, més tard, a continuació, fins ací, allà...
Introducció / Tematització: pel que fa a, quant a, respecte a, sobre...
Addició: a més, i també, així mateix, fins i tot, de la mateixa manera...
Contrast / Oposició: però, en canvi, tanmateix, no obstant això, al contrari...
Resum / Conclusió: en resum, en conclusió, en conjunt, en definitiva, per acabar...
Exemplificació: per exemple, com ara, en concret, així...
Reformulació / Explicació: és a dir, o siga, això és, en altres paraules, millor dit...
Valoració / Opinió: al meu parer, en la meua opinió, sens dubte, probablement...
Concessió: encara que, malgrat que, tot i que, per bé que...
Causa-Conseqüència: perquè, ja que, com que, a causa de, gràcies a, per tant, en conseqüència, així doncs...

Les paraules agudes (accent a l'última síl·laba) s'accentuen si acaben en: vocal, vocal + s, -en, -in.
(Nota: El text original no inclou les regles per a paraules planes i esdrúixoles).

Usos principals:
- Indicar que la u dels dígrafs qu/gu es pronuncia davant e/i (ex: qüestió, pingüí).
- Indicar que una i o una u àtones no formen diftong amb la vocal tònica següent (ex: països, veïna, raïm, diürn).
No s'usa dièresi en:
- Infinitius, gerundis, futurs i condicionals dels verbs acabats en -ir (ex: produir, produint, produiré).
- Sufixos -isme, -ista (ex: egoisme, europeista).
- Terminació culta -us (ex: corpus).
- Després de prefixos com co-, re-, contra- (ex: reunir, contraindicació).

Cal evitar aquestes formes i usar les alternatives catalanes:

La e tònica sol ser oberta [ɛ] en casos com:

Davant de l, l·l, rr, o r + consonant (ex: cel, terra, verd).
En paraules esdrúixoles (ex: ciència).
En el diftong eu (ex: peu).
En terminacions com -ecte, -ecta, -epte, -epta (ex: aspecte, concepte).
En alguns noms propis (ex: Teresa).
Nota: La presència d'una i/u tòniques a la síl·laba següent tendeix a tancar la e [e] (ex: e oberta a cel, però e tancada a celístia). Hi ha variació dialectal.

La o tònica sol ser oberta [ɔ] en casos com:

En els diftongs oi, ou (ex: noi, bou).
En paraules esdrúixoles (ex: història).
En paraules agudes acabades en -ós, -osa (ex: arròs).
En terminacions com: -oc/a, -of/a, -oig/ja, -ol/a, -oldre, -olt/a, -ondre, -ort/a, -ost/a, -ossa (ex: foc, col, pont, mort, cost).
Nota: La presència d'una i/u tòniques a la síl·laba següent tendeix a tancar la o [o] (ex: o oberta a foc, però o tancada a foguer). Hi ha variació dialectal.

Etiquetas: