Habermas: Acció Comunicativa i Colonització del Món de la Vida

Diferències entre Acció Estratègica i Acció Orientada a l'Enteniment

• Acció estratègica: Es tracta d'una acció en què els col·lectius busquen assolir els seus propis objectius utilitzant els altres com a mitjans per aconseguir-los. Aquesta acció està orientada al resultat, no pas a establir un enteniment mutu. És pròpia de contextos com l'economia o la política, on prima l'eficiència i l'èxit personal.
• Acció orientada a l'enteniment (comunicativa): Aquesta acció es basa en la interacció entre col·lectius que busquen un acord mutu mitjançant el llenguatge. Aquí, l'objectiu principal no és manipular, sinó arribar a un enteniment compartit. Aquesta acció és essencial en la vida social i es basa en la racionalitat comunicativa.

La Importància del Llenguatge per a Habermas

Habermas considera el llenguatge com a fonamental per a la racionalitat comunicativa, que és la base de la seva teoria. El llenguatge permet als col·lectius coordinar accions i establir relacions socials basades en el consens. A través del llenguatge, es pot negociar, argumentar i resoldre conflictes de manera pacífica, creant una societat més justa. També serveix com a eina per compartir significats i normes, garantint així la cohesió social. Per a Habermas, el llenguatge no és només un mitjà de comunicació, sinó un mecanisme essencial per a la construcció de la democràcia i la participació.

La Colonització del Món de la Vida segons Habermas

Habermas defineix el món de la vida com l'àmbit de la vida quotidiana on es produeixen interaccions socials basades en la comunicació, el consens i la creació de significats compartits. Aquest món inclou la cultura, les relacions familiars, les tradicions i les normes que estructuren la convivència. És l'espai on s'expressen els valors humans i es construeixen les identitats.

La colonització del món de la vida es produeix quan sistemes impersonals com l'economia (guiada pel mercat) i la burocràcia (guiada per normes administratives) penetren i interfereixen en aquest àmbit. Aquests sistemes operen amb lògiques d'acció estratègica (eficiència, beneficis, poder) en lloc de lògiques d'acció comunicativa (entesa, consens, valors humans). Això pot portar a:

• Alienació social: Les persones deixen de participar activament en la construcció de valors i significats, ja que aquestes tasques queden dominades per estructures externes. Per exemple, la publicitat transforma les necessitats humanes en consumisme.
• Fragmentació de les relacions humanes: Les interaccions basades en el llenguatge i la comprensió són substituïdes per relacions instrumentals, reduint la profunditat dels vincles socials.
• Deshumanització de la societat: El món de la vida es torna un apèndix del sistema, perdent la seva autonomia i, amb això, la possibilitat de fomentar una societat democràtica i participativa.

Habermas critica aquest procés perquè posa en perill la base comunicativa que sustenta la societat. Proposa enfortir la racionalitat comunicativa i establir mecanismes democràtics que protegeixin el món de la vida de la invasió dels sistemes.