Hermes amb Dionís infant: Anàlisi i Context

HERMES AMB DIONÍS INFANT

Fitxa tècnica

• Nom: Hermes amb Dionís infant
• Autor: Praxíteles
• Cronologia: s.IV aC, segon classicisme
• Tipologia: Escultura exempta
• Materials: marbre
• Estil: clàssic grec, segon classicisme
• Tema: mitològic
• Localització: Olímpia

Context històric

Ens trobem en el segon classicisme grec.

El s.IV hi ha la unificació de les polis.

Alexandre el Gran conquerirà tota Grècia, unificant-la. Es fa el gran imperi macedònic: Macedònia, Pèrsia i Grècia.

Context cultural

• És el moment de màxima esplendor d'Atenes.
• Es fan les ceràmiques de figures vermelles.
• Apareix l'ordre corinti.
• En filosofia destaquen Plató, Aristòtil i Diògenes.
• Decoració en mosaic:

• Mosaic de tessel·les

• Mosaic de còdols

L'autor d'aquesta escultura és Praxíteles. És un dels màxims exponents, juntament amb Fídies.

És coneixedor de materials: posa de moda el marbre. Abans, les escultures es feien de bronze i ara es fan de marbre esculpint.

La seva cortesana model és Frine, i introdueix els models.

Anàlisi formal Estil

• Cànon de proporció de 8 caps
• S'accentua el moviment, s'exagera: corba praxitaliana
• S'humanitzen els temes representats
• S'atenua la idealització i hi ha més realisme i expressivitat
• Perdem rigidesa i frontalitat

Descripció

Dues figures: una masculina nua adulta que aguanta un infant. Aquesta és una figura més petita que està recolzada en un suport, cobert amb una túnica.

És una escultura exempta, dempeus i que forma un grup escultòric.

Està feta de marbre esculpit amb cisell.

Composició

És una composició tancada, donada per la posició dels caps i les mirades entre els personatges.

Hi trobem una línia corba a través de la figura i una línia recta donada pel suport on està l'infant.

L'escultura no és simètrica però sí proporcional, seguint el cànon de vuit caps (la figura principal). El nen, en canvi, no és proporcional ja que té el cap més petit que el cos. Per tant, podem dir que no s'ha sabut resoldre la proporció d'un nadó.

És unifacial i massissa.

Superfície

Textura llisa, modelatge suau per on la llum rellisca.

Elements expressius

Hi trobem una corba praxitaliana que contrasta amb la línia recta del suport. La túnica de l'element principal està feta amb els draps molls i fa que l'escultura sigui més realista. També aporta realisme amb els cabells.

El rostre i el cos encara estan una mica idealitzats.

El tractament anatòmic compleix les tres característiques típiques de Praxíteles:

1. Cos esvelt
2. Cos refinat
3. Cos elegant

La musculatura no és tant voluptuosa com en el primer classicisme.

L'escultura estava policromada.

Anàlisi conceptual

Tema: mitològic Funció

• Ofrena al temple d'Hera d'Olímpia
• Commemorar la pau entre els Elis (ciutat que protegia Dionís) i Arcàdia (ciutat que protegia Hermes).

Significat

A la mà tenia atributs (elements característics de l'element representat). Hi han hipòtesis sobre què podria ser: raïm, instrument vegetal, caduceu.

Hermes era fill de Zeus i Maia i va ser l'encarregat de protegir Dionís. Aquest era fill de Zeus i Sèmela. Hera estava molt enfadada amb Zeus perquè l'havia enganyat i es venjava perseguint els fills que havia tingut amb altres dones.

Zeus, perquè no trobés a Dionís, quan ja era adult el va retornar a la infància i Hermes el va poder portar a la ciutat de Tebes, on el van cuidar els reis de la ciutat. Hi ha una altra versió que diu que se'l va emportar al món Nisa, on hi havien les nimfes.

Dionís es va convertir en el déu del vi i la gresca.

Models i influències

Models

• Època clàssica grega, primer classicisme, Dorífor de Policlet. Influències
• Precursor dels canvis de l'hel·lenisme, on es representaven els déus, herois, etc en situacions de la vida quotidiana.
• Lisip
• Escopes
• Renaixement, David de Donatello Altres obres
• Mènada
• Afrodita de Cnidos