Història

CONCEPTES-Restauració: La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya compres entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos, que el 1874 Dóna fil a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931. El període és caracteritza per una certa estabilitat institucional, la conformacià d'un model liberal de l'Estat i la Incorporació dels moviments socials i polítics, fruit de la revolució industrial, que vaig començar la Seva decadència amb la dictadura de Miguel Primo de Rivera a 1923. El pronunciament de Martínez Campos el 1874 restableix la dinastia borbònica al fill d'Isabel II, Alfons XII. -Regeneracionisme: Regeneracionisme fou el moviment intel · lectual que entre els segles XIX i XX pretén reflexionar objectiva i científicament sobre les causes de la decadència d'Espanya com va néixer. Conveni diferenciar-això de la Generació del 98, amb la qual es li sol confondre, ja que, si bé ambdos moviments Express El Mateixos judicial pessima sobre Espanya, els regeneracionistes ho fan d'una manera objectiva, documentada i científica, Mentre que la Generació del 1898 ho fa en forma més literària, subjectiva i artística.L'autor més important d'aquest moviment i en certa manera el seu líder va ser Joaquín Costa. -Caciquisme: El caciquisme és un sistema social i polític en el qual existeixen formalment les institucions de la democràcia parlamentària (com les eleccions o els partits polítics), però a la pràctica el poder reial es troba en mans de les persones (cacics) que posseeixen major influència econòmica i social a cada localitat, comarca o regió.Aquestes persones manipulin els resultats de les eleccions electorals segons els seus interessos. -Oligarquia: L'oligarquia, en ciència política, és una forma de govern en la qual el poder suprem està en mans d'unes poques persones.-Encasellat: negociació entre el govern al front del Ministre de la Governació i els districtes electorals dels candidats que convenien al govern. També s'anomenaven als diputats aliens a la circumscripció , els “cuneros”. El governador civil feia d'intermediari i la seua missió consistia a assegurar el triomf dels candidats pactats i encasellats. Així, els governadors civils transmetien la llista dels candidats als alcaldes i als cacics i tot l'aparell administratiu es posava al seu servei per tal d'agarantir-ne l'elecció.-Tupinada: és un frau i adulteració sistemàtica dels resultats electorals a través de tota mena de pràctiques il·lícites: falsificació del cens fent votar a persones disfressades d'altres ja mortes, absents o inexistents, o impedint votar a aquells que no convenia; manipular o destruir les actes electorals, comprar vots, amenaçar l'electorat amb coaccions de tota mena; impedir la propaganda de l'oposició i intimidar als seus simpatitzants, no deixar actuar als interventors, suborns...-Pistolerisme: règim polític dictatorial que, a més d'eliminar les llibertats individuals, pretén controlar tots els aspectes de la societat.-Totalitarisme: En totalitarisme és un règim polític en què el govern intervé en tots els ordres de la vida d'un estat i que concentra tots els poders en mans d'un grup de persones o un partit, abolint o ignorant els drets polítiques i les llibertats públiques . El totalitarisme és un terme utilitzat pels politòlegs, especialment en la subdisciplina de la política comparativa, per descriure els règims moderns en què l'Estat regula gairebé tots els aspectes de la vida pública i privada.-Fanatisme: El fanatisme és una passió exacerbada, desmesurada i tenaç, particularment cap a una causa religiosa o política (i fins esportiva), o cap a un passatemps o hobby. -Dictadura: La dictadura és una forma de govern en la qual el poder es concentra entorn de la figura d'un sol individu (dictador), generalment a través de la consolidació d'un govern de facto, que es caracteritza per una absència de divisió de poders, una propensió a exercitar arbitràriament el comandament en benefici de la minoria que la recolza, la inexistència de cap consentiment per part dels governats i la impossibilitat que a través d'un procediment institucionalitzat l'oposició arribi al poder.-Pensament únic: L'expressió pensament únic és una fórmula retòrica de encuny recent, que forma part del ideoléxico polític actual, generalment utilitzada en el món polític-mediàtic per desqualificar a les idees que, en opinió dels que l'utilitzen, serien hegemòniques o dominants. Grups que tenen cadascun un pensament determinat i oposat poden acusar mútuament de fer un pensament únic. Es tractaria aleshores del que alguns psicòlegs anomenen un pensament de grup. -Feixisme: El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939). El projecte polític del feixisme és instaurar un corporativisme estatal totalitari i una economia dirigista, mentre la seva base intel · lectual planteja una submissió de la raó a la voluntat i l'acció, un nacionalisme fortament identitari amb components victimistes que es condueix a la violència contra els que es defineixen com a enemics per un eficaç aparell de propaganda, un component social interclassista, i una negació a ubicar en l'espectre polític (esquerres o dretes), cosa que no impedeix que habitualment la historiografia i la ciència política situï a l' feixisme a l'extrema dreta i li relacioni amb la plutocràcia, identificant algunes vegades com un capitalisme d'Estat, o bé l'identifiqui com una variant xovinista del socialisme d'Estat. -Nazisme: El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus) és la ideologia i pràctiques del Partit Nazi d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'alemanya nazi des de 1933 fins el 1945, un períodes també conegut com Tercer Reich. El nom oficial del partit era nationalsozialistischen Deutsche Arbeiterpartei (NSDAP) - "Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys". El nacionalsocialisme estava relacionat amb el feixisme, per bé que alguns autors l'han considerat la versió més radical i violenta d'aquest, sobretot per les consideracions racistes [9], especialment antisemites. Alguns altres elements definidors d'aquesta ideologia són l'antiparlamentarisme, el nacionalisme ètnic, l'oposició al liberalisme social, polític i econòmic, l'anticomunisme, o l'eugenèsia de "vida no mereixedora de vida" que va culminar en l ' holocaust. El terme nazi fou encunyat per primer cop pel ministre de propaganda Joseph Goebbels, que el va fer servir per a referir-se als membres del seu partit, el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP), durant un dels seus discursos. Per extensió, la paraula nazi va començar a utilitzar-se amb tot el que es relacionava amb el règim i la ideologia nacionalsocialistes. El discurs nazi promulgava la conquesta de Lebensraum ( "espai vital") per a la raça ària al mateix temps que la desaparició de tots els individus, grups i ètnies considerats indesitjables al Tercer Reich, que va culminar en genocidi a gran escala, amb la creació de camps de concentració i camps d'extermini. -Pluralisme polític: La teoria pluralista el principal ideòleg és Robert Dahl, estipula que en la participació representativa hi ha diverses elits competint per obtenir el poder polític.