Història de les Balears: Pirateria, Germanies i Successió
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,4 KB
La Mediterrània en perill: la pirateria
La Mar Mediterrània i les Illes Balears van viure l’amenaça dels pirates turcs i barbarescos (nord d’Àfrica) durant els segles XVI i XVII.
Es feien “ràtzies”:
- Atacs ràpids i per sorpresa, quasi sempre de vespre, mentre la població dormia, normalment a les zones costaneres.
- Es robaven béns i riqueses, segrestaven homes i s’abusava de les dones.
- Desapareixien amb el trenc d’alba.
Conseqüència d’aquesta inestabilitat es construïren:
- Torres de vigilància “atalaies”. Ex: Torre des Verger o de Ses Ànimes
- Murades a les ciutats.
A dia d’avui la cultura popular recorda aquests fets amb les festes de “moros i cristians” de molts de pobles. Llegenda de “Barba Roja”.
La Revolta de les Germanies o dels Agermanats
Es tracta d’una de les revoltes socials més destacades de l’Edat Moderna.
Les principals causes s’insereixen en la pobresa, la fam i els problemes socials que patien les classes treballadores derivats d’una gran càrrega fiscal.
El seu origen es remunta a 1521 (Aixecaments dels teixidors de llana de Palma), però ben aviat s’estengué a tota l’Illa.
Els no privilegiats es revolten contra l'abús de poder dels privilegiats.
Distingim 2 fases:
- Fase moderada i pacífica (liderada per Joan Crespí)
- Fase radical i militar (liderada per Joanot Colom).
Molts de senyors s’hagueren de refugiar a Alcúdia o Eivissa mentre governava la “Tretzena” (govern de J. Colom i 12 consellers)
Contraofensiva imperial de Carles V.
La Guerra de Successió i el Decret de Nova Planta
La mort sense descendència de Carles II (estèril) donà lloc a la Guerra de Successió (1701-1713/5), un conflicte internacional que enfrontà a dos candidats: L’arxiduc Carles d’Àustria i l’infant Felip d’Anjou.
El fet que determinades regions es posicionessin majoritàriament en un bàndol o l’altre determinaria que hi hagués unes represàlies amb posterioritat.
A les Illes Balears trobam 2 grups:
- Els felipistes o “botifleurs”
- Els austracistes o “maulets”.
La victòria de Felip V de Borbó suposaria la imposició d’uns càstigs a les zones austracistes: els Decrets de Nova Planta (imitant els usos i costums de Castella).