Història de Barcino: Fundació Romana de Barcelona

Fundació de Barcino

La ciutat de Barcelona va ser fundada entre l'any 15 i 5 aC, en l'època de l'emperador August. August va fundar la ciutat de Barcino, a la plana que s'obre entre la costa i la serra de Collserola i entre els rius Besòs i Llobregat. Ubicada sobre el traçat de la Via Augusta.

Colònia Romana

La ciutat va rebre l'estatus de colònia, el seu nom era Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino.

Urbanisme de Barcino

Barcino va ser construïda seguint el traçat urbanístic de les colònies romanes. La ciutat tenia una planta rectangular, per adaptar-se al relleu del turó, i una extensió de 10 hectàrees, delimitada per unes muralles amb torres i quatre portes.

Carrers Principals

• Cardo Maximus
• Decumanus Maximus

A l'encreuament dels dos carrers hi havia el fòrum, la plaça pública de la ciutat.

Carrers Secundaris

• Cardines
• Decumani Minores

Edificis de Barcino

Barcino no va tenir mai la població ni el poder de Tàrraco i, per tant, tampoc es van construir magnífics edificis. Però gaudia d'un fòrum en el qual hi havia un temple. Era un edifici de planta rectangular, envoltat de columnes de capitell corinti, de les quals es conserven quatre en el Centre Excursionista de Catalunya. Construït damunt d'un pòdium i dedicat al culte imperial.

Restes Arqueològiques

Cases Senyorials

Sota la plaça del Rei podem trepitjar les restes de cases senyorials romanes amb bonics mosaics i petites indústries. Es troba al subsòl del Museu d'Història de la Ciutat.

Muralles

Les muralles que envoltaven Barcino no tenien una finalitat defensiva, sinó de prestigi, no foren gaire fortificades. La muralla no es conserva sencera, hi ha restes a la Tapineria.

Portes d'Accés

A la Plaça Nova podem veure les portes d'accés a la ciutat, la porta decumana que consta de tres obertures: arc central i dos passos laterals.

Aqüeductes

Fins a aquesta porta arribaven els dos aqüeductes que abastien l'aigua de la ciutat. Avui dia podem observar la reconstrucció d'un arc d'un dels dos aqüeductes. De l'altre en queden restes al carrer Duran i Bas.

Necròpoli

Fora de les muralles, a l'actual plaça de la Vila de Madrid, hi havia la necròpoli, l'àrea funerària. Es van trobar tombes i la predominant era la cupa, caixa de pedra semicilíndrica amb un espai per posar una inscripció en memòria del difunt.