Història del català: de la romanització a Pompeu Fabra

Fragmentació del llatí i naixement del català

La romanització és el procés de difusió de la civilització i la cultura romanes com a resultat de l'expansió de l'Imperi Romà. La Romània és el conjunt dels territoris que van formar part de l'Imperi Romà, on actualment es parlen llengües romàniques.

Causes de la fragmentació del llatí

• Variació intrínseca del llatí, que ja representava diferents dialectes i sociolectes.
• Diferent intensitat i temporalitat en la romanització en els territoris de l'Imperi.
• Diferents influències de les llengües amb què ha estat en contacte.
• Esfondrament de l'Imperi Romà i arribada dels bàrbars.

Aquesta fragmentació va donar lloc a les llengües romàniques orientals (romanès i italià) i les llengües romàniques occidentals.

El naixement de les llengües romàniques cal datar-lo entre els segles V i VIII. Els primers documents escrits en català daten del segle XII: El llibre jutge i Les Homilies d'Organyà.

Decadència i castellanització literària

En la nostra història cultural, el període comprès entre 1479 i 1833 és conegut com a Decadència. Aquesta etiqueta ens informa de la castellanització creixent de la societat a partir de les acaballes del segle XV.

Causes de l'abandonament del català

• Arribada de la dinastia castellana dels Trastàmara a la Corona d'Aragó.
• Derrota en la revolta de les Germanies.
• Desplaçament del comerç marítim de la Mediterrània a l'Atlàntic arran del descobriment d'Amèrica.
• Derrota de la Guerra dels Segadors.
• Prestigi de la literatura castellana.
• Afebliment de la consciència lingüística unitària a causa del distanciament.
• Decrets de Nova Planta, en què d'una manera oficial s'aboleixen les institucions pròpies i els usos formals del català.

L'obra de Pompeu Fabra: normativització

El 1913, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va promulgar les Normes ortogràfiques, que van aparèixer com una normativa sistemàtica en el Diccionari ortogràfic del 1917.

Criteris de les Normes ortogràfiques

• L'etimologia.
• La tradició literària (sobretot la medieval).
• La pronunciació real del domini lingüístic.
• L'harmonia amb les altres llengües de cultura.
• La claredat i la precisió per a evitar confusions i imprecisions.