Història de les Doctrines Econòmiques: Escolàstics i Mercantilistes

Història de les Doctrines Econòmiques

Adam Smith és la referència, i encara s'utilitza en l'economia ortodoxa. Tota la microeconomia que estudiem és marginalista, i aquests models els acaba de lligar amb el corrent neoclàssic Marshall, incorporant la micro a la macro.

Existeixen dues aproximacions a la història del pensament econòmic:

• Absolutista: Creu que la teoria econòmica sempre ha anat millorant amb el temps.
• Relativista: Hi ha diferents teories econòmiques, però no es pot dir que unes siguin millors que altres; depèn de l'època.

Escolàstics i Mercantilistes

Escolàstics

Han tingut molt poc impacte. Els situem al segle XIII, en el context del model feudal (poc comerç, poca intervenció del mercat, ciutats petites, poca seguretat, etc.). La majoria de la població treballa al camp. Comencen a florir les ciutats, ressorgeix el mercat, i els reis guanyen poder enfront dels senyors feudals. L'església controla la cultura i el pensament; és un poder polític i econòmic. Els escolàstics són clergues, membres d'ordres religiosos que eren ideòlegs, teòlegs i intel·lectuals de l'època. Els escolàstics analitzaven l'economia des de la seva visió de fe. Analitzen per dir què es pot fer i què no. L'església era molt anticapitalista, i els canvis que estaven succeint plantejaven problemes.

Sant Tomàs d'Aquino fusiona la teologia cristiana amb el pensament d'Aristòtil. Les seves tres opinions principals són:

• Propietat privada: Abans la consideraven dolenta, però Sant Tomàs va dir que no era pecat. No la defensa, però no va en contra de la doctrina cristiana. A més, diu que la propietat privada fomenta l'ordre moral i que si una cosa és d'algú, estarà més ben cuidada que si no fos de ningú.
• Preu just: És lícit guanyar diners amb el comerç? Diu que el comerç és lícit, però amb els beneficis deia que si l'utilitzaves per a una cosa justa i el preu és just, aleshores és lícit obtenir beneficis.
• Usura: No és pecat cobrar interessos si fas un préstec. La tradició cristiana ho considera pecat, però Sant Tomàs observa dos motius que ho justifiquen:
  • Dany emergent: Pot ser que no et tornin els diners, llavors s'accepta cobrar un interès per compensar el risc.
  • Lucre cessant: Aquí no accepta cobrar interès pel cost d'oportunitat. Diu que no tens pèrdues, sinó que deixes de guanyar; és un lucre que no tens.

Els escolàstics tenien preocupacions morals i no econòmiques. Acaben acceptant els dos motius d'usura. Durant els segles XVI-XVII, destaca l'Escola de Salamanca.