Història i Evolució de l'Educació Física: Rousseau, Pestalozzi i Amorós

Jean-Jacques Rousseau: Naturalisme Pedagògic

Filòsof i escriptor suís. Naturalisme pedagògic: per educar els infants hem de partir de la seva naturalesa; partir de l'infant tal com és.

Idees principals

• L'educació pels sentits: Els sentits són els primers que permeten realitzar una activitat física. Aquesta es divideix en:
  • L'educació pels sentits ha de precedir qualsevol altra educació.
  • Unió cos i esperit: és una educació instrumental, un mitjà per aconseguir l'educació intel·lectual.
• Aprenentatge per l'acció: educar a través del joc i l'activitat a la natura.

Johan Pestalozzi: Escola Activa i Naturalisme

Iniciador de l'escola activa, seguidor de Rousseau, influència de la gimnàstica centreeuropea (Alemanya, Suïssa) i coneixedor de l'obra de Guts Muths "Gimnàstica per a la joventut". Es basava en el naturalisme pedagògic:

• Els pobles salvatges com a idea educativa.
• La natura i la seva experiència directa com a valor educatiu en contraposició als ambients escolars artificials.

Idees principals en l'educació

• Formació integral: aspectes intel·lectuals, morals i físics. Iniciativa i capacitat d'observació del nen. Professors preparats. La gimnàstica ajuda a la formació del caràcter.
• Educació dels sentits: importància dels sentits; el nen es guia amb la pràctica i l'observació a través de la utilització dels sentits.
• Sistema de la gimnàstica: el procés va des d'exercicis senzills de moviments articulars fins a aconseguir l'educació completa del sistema nerviós.

Francesc Amorós: Educació Física a Espanya

Seguidor de Pestalozzi, fundador de l'educació física a Espanya (1807). El seu mètode triomfa a França: "exercicis elementals rítmics i sostinguts per càntics, amb l'objectiu d'activar el moviment respiratori".

Conceptes de l'Educació Física d'Amorós

Gimnàstica

Concepte propi del segle XVIII-XIX, busca rendiments.

Educació física

Concepte difós al segle XX, busca harmonia entre la part física i psicològica, objectiu autocontrol i no rendiments, i relacionat amb cultura (no espectacle).

Psicomotricitat

Concepte a partir dels 70 (França), importància a l'acte motriu, relacionat amb la psicologia i introduïda al món educatiu. Neix com a crítica de l'educació física.

Expressió corporal

Disciplina poc definida. Art, creativitat i estètica, comunicació no verbal o llenguatge corporal i introduïda al món educatiu.

CAFE

Introduïda el 1993, desenvolupament de ciències relacionades i no una sola ciència, intenció d'incloure més conceptes de l'educació física i augment de nous espais professionals.