Història de la literatura catalana: de Llull al segle XIX

Ramon Llull

Ramon Llull (Palma, 1232/1233 - 1315/1316) va ser un rellevant escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII. La seva obra escrita és la més extensa produïda per un sol autor medieval, la redactà en català, occità, llatí i àrab.

És considerat, juntament amb l'autor del Llibre dels fets, el primer autor literari rellevant en català i el primer autor medieval en fer servir una llengua romànica per transmetre coneixements filosòfics, teològics i místics. També fou el primer a escriure-hi novel·la moral, i un dels primers a fer-hi divulgació científica i tècnica.

Historiografia medieval

A finals del segle XIII i durant el XIV, apareix un tipus d'història popular, en català, molt diferent d'aquestes cròniques monacals i mancades d'estil literari. La culminació d'aquesta nova historiografia ve representada per les Quatre Grans Cròniques, que constitueixen autèntiques peces narratives de gran valor creatiu:

• Llibre dels fets del rei en Jaume
• Crònica de Bernat Desclot
• Crònica de Ramon Muntaner
• Crònica de Pere el Cerimoniós

Totes quatre historien l'època de plenitud de la Catalunya medieval.

La novel·la cavalleresca

La novel·la cavalleresca és un gènere narratiu que va aparèixer a Europa entre els segles XIV i el XV. Va ser l'evolució de la novel·la de cavalleries, van ser novel·les més modernes que reflectien situacions reals d'aquella època. Eren narracions en prosa que es van basar en els models de les cròniques catalanes.

Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell i està considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana i del Segle d'Or valencià. Sembla que fou escrita entre el 1460 i el 1464, fou publicada a València l'any 1490.

La poesia trobadoresca

La poesia trobadoresca és un gènere literari que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de l'edat mitjana (essencialment entre els segles XII i XIII) que es conreà sobretot als territoris occitans i catalans. L'èxit d'aquesta també influencià algunes regions veïnes propagant-se fins a la península Itàlica i a Galícia. És poesia culta composta en una llengua romànica, que reflectia els ideals de la societat feudal: guerra, honor i amor.

La literatura del segle XV

La literatura del segle XV suposa una transició entre la literatura medieval i la renaixentista, excepte a Itàlia, si bé no tots els països evolucionen al mateix temps en l'art i les obres dels autors més importants del període, poden mostrar moltes diferències segons la tradició cultural a què pertanyin.

Ausiàs March

Ausiàs March va ser un poeta i cavaller valencià medieval. Originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià. La seva poesia, en llengua catalana, tingué una repercussió notable en la lírica castellana del segle XVI al XVIII.

Prosa dels segles XVI-XVII-XVIII

Cristòfor Despuig

Cristòfor Despuig (Tortosa, 1510-1574?) reflecteix allò que entenem per «un home del Renaixement»: fou un cavaller de formació cortesana que, després de nombroses querelles vers els seus actes cavallerescos, exercí un càrrec polític en la governació de la Tortosa del segle XVI.

Baldiri Reixac

Baldiri Reixac va estudiar al Seminari de Girona i seguí de prop els ensenyaments de Charles Rollin, rector de la Universitat de París. Va ser rector de la parròquia de Sant Martí d'Ollers del 1730 al 1781.

Narrativa popular

La narrativa popular comprèn la llegenda i la rondalla.

Poesia barroca

Temes de la poesia barroca:

• Pas del temps (tempus fugit) com a destructor de la bellesa i la mort. Caràcter efímer del plaer.
• Aprofita el temps (carpe diem).
• Dualitat entre la fugacitat del plaer i la voluntat ascètica.
• La caricatura burlesca de l'existència.
• Crítica de vicis de l'ésser humà i descripció dels elements que degeneren l'espècie humana.
• Visió desenganyada del món que deriva cap a actituds del tipus: frivolitat, pessimisme, desengany, misticisme, desesperació, cinisme, desencís, disconformitat individual...

Teatre

Hem de distingir entre la producció de teatre profà i la de teatre religiós. Va ser un dels gèneres més representatius de la cort valenciana de Germana de Foix en la primera meitat del segle XVI. El teatre profà, que queda relegat a representacions humorístiques i properes a la línia poètica costumista i satírica que encara subsistia a la València del moment, representava la vida social de l'època.

Poesia del segle XIX

Al final del segle XVIII, i com a reacció al racionalisme neoclàssic, a Alemanya, especialment en el vessant del pensament, i a Anglaterra, en el de la poesia, es van manifestar els primers símptomes de canvis estètics del Romanticisme.

Temes:

• Exaltació nacional
• Reivindicació de la llengua catalana
• Paisatge
• Mitificació de la vida al camp
• Poesia popular

Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig del 1845 – Vallvidrera, Barcelonès, 10 de juny del 1902) fou un poeta i prevere català. Se'l considera un dels més grans poetes que han donat les lletres catalanes i el màxim exponent de la Renaixença.

Narcís Oller

Narcís Oller i Moragas (Valls, 10 d'agost de 1846 – Barcelona, 26 de juliol de 1930) va ser un advocat i escriptor que va cultivar el realisme i el naturalisme, per a acabar adaptant-se al modernisme de l'època. Orfe de pare des dels dos anys, aleshores anà a viure juntament amb la seva mare a la casa pairal de la seva família materna.