Història de la llengua catalana: evolució i decadència
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,43 KB
Historia de la llengua I
Segle XIII, Ramon Llull (1232-1315) va convertir la nostra llengua en un instrument apte per a la creació literària i científica. S'expressava exclusivament en llatí en els territoris d'Europa occidental. L'obra de modernització feta per Llull va ser continuada per la conselleria Reial, que va ser creada en el Segle XII i va actuar com a element unificador i cohesiu de la llengua catalana. Característiques: oracions llargues amb predominança de la subordinació.
Cultismes freqüents i tecnicismes administratius abundants.
El verb de l'oració principal solia estar situat al final del conjunt oracional, a imitació de la sintaxi llatina.
Un ús moderat dels articles. La conselleria va existir fins al Segle 1494, any en què el rei Ferran II va passar les seves funcions al Consell d'Aragó.
Història de la llengua II
El Segle XV va ser el període de màxima esplendor de la nostra literatura; s'inicia la gradual castellanització de la Cort i de l'aristocràcia. Una de les causes fou el compromís de caps, gràcies al qual Ferran d'Antequera fou elegit successor de Martí l'Huma. Als segles XVI, XVII, XVIII, període conegut com la decadència, es va produir la guerra de les Germanies, que va enfrontar l'aristocràcia terratenent amb els llauradors i els burgesos. Es va accelerar el procés de substitució lingüística ja que l'aristocràcia va assumir cada vegada més el castellà com a llengua pròpia. El Siglo de Oro va provocar que els nostres escriptors imitaren tant les formes literàries. Diglòssia: la literatura culta s'escriu cada vegada més en castellà. El Segle XIII comença amb la Mort sense descendència de Carles II, l'últim monarca espanyol de la dinastia d'Àustria, i amb una guerra de successió. El 25 d'abril de 1707 les tropes borbòniques derroten els valencians a la batalla d'Almansa. Felip V promulgà els decrets de Nova Planta, que significaren l'abolició de les nostres institucions i la prohibició d'utilitzar la nostra llengua. No va ser fins al Segle XIX que els erudits de la Renaixença es preocuparen per recuperar la nostra història i la nostra llengua.
Decadència: és el període de la nostra literatura (XVI-XVIII) que es caracteritza per la disminució de la utilització de la nostra llengua com a llengua culta i per una disminució de la qualitat i la quantitat d'obres publicades en valencià.