Història de la llengua catalana: Orígens a l'actualitat

Orígens de la llengua catalana

El català va ser l’única llengua parlada i entesa pel poble, i no va ser fins al segle XVII que es va produir una certa propagació del castellà entre les classes socials més altes de les ciutats.

La llengua catalana es va originar a l’alta edat mitjana a partir de l’evolució del llatí vulgar parlat al nord-est de la península Ibèrica i al sud de la Gàl·lia Narbonesa. Les primeres manifestacions van ser orals. La utilització del català en documents escrits va ser posterior i va seguir aquesta cronologia:

• s. IX-X: vestigis del romanç en textos redactats en llatí.
• s. XI: certa extensió en romanç en textos llatins.
• s. XII: documents redactats en català: Homilies d’Organyà.

L’expansió i consolidació de la llengua

Es va iniciar la literatura catalana medieval, que va assolir la plenitud al segle XV. L’expansió territorial de la Corona catalanoaragonesa explica que a llocs com les Balears, el País Valencià, la ciutat de l’Alguer i la regió del Carxe a Múrcia es parli català. Això va afavorir l’assentament de la consciència idiomàtica catalana.

Segle XV: plenitud i factors de crisi

En la part positiva del balanç, es va assolir la plenitud territorial i literària, on el català era reconegut a la cort de Nàpols i a la cort papal dels Borja, a Roma. En la part negativa, hi ha un vincle amb Castella i l’entronització de la dinastia castellana, que va provocar una castellanització de la cort. Quan els Reis Catòlics es casen, comença una subordinació política i cultural de Catalunya a Castella. La subordinació política de la Corona d’Aragó a la de Castella comporta que la monarquia procurés la reducció de tots els territoris hispànics a la cultura i a la llengua castellanes.

La llengua catalana durant els regnats dels Àustria

Entre els regnats dels Habsburg fins a l’annexió de la Corona d’Aragó a Castella, la comunitat lingüística presentava dues tendències: manteniment del català en usos privats i procés de progressiva subordinació política a Castella (introducció del castellà).

La llengua catalana durant els regnats dels Borbó

Quan Felip IV d’Aragó i V de Castella accedeix al tron, promulga els decrets de Nova Planta, on s'estableix la supressió de les lleis pròpies i les institucions i la implantació de normes i institucions castellanes. En el terreny lingüístic, el castellà va passar a ser l’única llengua oficial, amb excepcions de Menorca i Andorra (on es parlava català), però la societat catalana es va negar a acceptar aquest estat de coses i es va continuar parlant en l’àmbit privat.

La llengua catalana al segle XIX

Va ser una etapa de persecució efectiva de la llengua catalana per part de l’Estat. Es van dictar un seguit de normes sectorials que proscrivien el català i imposaven el castellà en l’ensenyament, l’activitat dels notaris, el registre civil, etc. També es va produir una reacció contra el procés de substitució lingüística del català pel castellà, on va destacar, en l’àmbit literari, la Renaixença, on es proposa la recuperació de la literatura culta en llengua catalana i de la tradició literària i cultural pròpia. En el darrer quart de segle, va quallar el catalanisme, una ideologia política que defensava l’autonomia de Catalunya dins d’una Espanya que s’havia de transformar per donar cabuda a la realitat nacional dels catalans.