Història i Sociolingüística de la Llengua Catalana

Història de la Llengua Catalana

Consolidació (s. XII-XIV)

Literatura catalana medieval: poesia lírica en occità, expansió de la Corona, conquestes. Contacte amb altres llengues.

Plenitud, crisi (s. XV-XVIII)

Segle d'or de la literatura catalana: Subordinació de Catalunya, dinastia castellana dels Trastàmara, unió dels Reis Catòlics, castellanització, crisi. Pressió del castellà, decadència.

Decadència (s. XVIII-XIX)

Introducció del castellà: política absolutista i centralista de la monarquia, el català es manté en usos privats, derrota dels Segadors, derrota de Successió, castellà única llengua oficial, prohibició del català (lingüicidi), català utilitzat en l'àmbit privat, diglosia.

Renaixença (s. XIX-XX)

Reacció contra la substitució del català pel castellà: moviment literari i cultural que es van proposar la recuperació de la literatura catalana. Autonomia política a Catalunya (Mancomunitat), modernització tècnica, cultural i lingüística, Generalitat durant la 2a República, repressió anticatalana (dictadura de Primo de Rivera), desenvolupament econòmic, nova cultura de masses, Fabra estableix una normativa oficial, supera la diglosia.

Franquisme (s. XX)

Repressió del català: Mort de Franco, recuperació de l'autonomia, es manté fidel a la llengua.

Democràcia (1975-actualitat)

Recuperació de l'autonomia: Oficialitat del català. Actualitat: El català és la llengua pròpia del territori, i el castellà és oficial, normalització lingüística (procés de recuperació del català).

Sociolingüística

Ecolingüística: disciplina que estudia les relacions del llenguatge i l'entorn, la necessitat de la diversitat lingüística.

Sociolingüística: disciplina que estudia la llengua amb relació a la societat, i s'ocupa de l'ús de la llengua.

Diglosia: situació de dues llengües en contacte en què els parlants les fan servir per a usos formals i informals.

Minoria: procés de disminució de l'ús per part de la comunitat.

Normalització: procés d'organització social que té com a objectiu l'estàndard i l'ús, les actituds favorables de la llengua per tal de substituir la substitució lingüística.

Normativització: establiment i difusió de la normativa de la llengua oficial minoritzada.

Normalització: consciència per part de la comunitat i el canvi d'actituds lingüístiques que afavoreixen la substitució.