Horaci i Ovidi: Vida i Obra de Dos Poetes Romans

Horaci: Vida i Obra

Horaci va néixer a Venúsia, al sud d'Itàlia, l'any 65 a.C. Era fill d'uns esclaus emancipats. Va anar a l'escola a Roma i, més endavant, a Atenes, on va estudiar filosofia i va perfeccionar els seus coneixements. Va lluitar en defensa de la república amb el bàndol dels assassins de Juli Cèsar contra August i Filipos. Després de la victòria d'August, va tornar a Roma i va ser amnistiat. Va escapar de la pobresa treballant com a funcionari fins que Virgili li va presentar Mecenes, que li va donar suport econòmic a més de ser el seu amic, i així va poder viure de la poesia.

És probablement el poeta líric més representatiu, ja que en la seva obra fa moltes referències a ell mateix i als seus sentiments més profunds. S'inspirà en Alceu i Safo de Lesbos i va adaptar al llatí els principals versos d'aquests poetes. Horaci va reunir les seves composicions poètiques en quatre reculls:

• Les Sàtires, que són 18 poemes en dos llibres. Són de caràcter més aviat apacible i escèptic, i fa que la crítica a la societat present en les seves sàtires sigui més irònica que no pas agressiva i que, en general, hi predomini més la burla amable que no pas l'atac virulent.
• Les Epodes, que recull 17 poemes que representen la transició entre la poesia satírica i la lírica posterior, ja que hi ha des de sàtires mordaçes fins a odes líriques de tema amorós i al famós Beatus Ille.
• Odes, conjunt líric format per 103 poemes distribuïts en quatre llibres, és sens dubte el cim de la poesia d'Horaci. Se serveix de temes i els metres de la lírica grega, sobretot Safo, Alceu i Anacreont. Els temes de les odes són molt variats, però la majoria s'inscriuria en odes d'amor, odes filosòfiques i odes romanes.
• Epístoles: dos llibres amb un total de 23 poemes en forma de cartes adreçades als seus amics. Al primer llibre són majoritàriament de contingut filosòfic i al segon, de teories literàries.

Ovidi: Vida i Obra

Ovidi va viure a l'època de l'emperador Octavi August i va pertànyer al cercle literari de Messala (grup allunyat dels objectius polítics d'August). Allà va conèixer Tibul i Properci, que eren poetes elegíacs que en les seves composicions expressaven els seus sentiments més íntims. Va néixer a Sulmona (Itàlia) el 43 a.C. Pertanyia a una família benestant i va anar a Roma a acabar els seus estudis i a formar-se en l'art de la retòrica, i també va exercir alguns càrrecs públics. En poc temps, Ovidi es va convertir en un poeta d'èxit, però August el va desterrar, i les causes mai no han estat clares. Ovidi mai no va ser perdonat per l'emperador i va morir a l'exili l'any 17 d.C.

Obres d'Ovidi

• Els Amors: recull de poemes amorosos. Per escriure aquesta obra, el poeta s'inventa una relació fictícia amb una certa Corinna.
• Heroides: la majoria estan escrites per heroïnes mítiques als seus marits. Ovidi apareix com un coneixedor de l'ànima femenina i dels sentiments amorosos que pot tenir una dona.
• L'Art Amatòria: és un poema didàctic per a amants, està format per tres llibres; els dos primers, dirigits als homes, on dona consells per a conquerir les dones, i l'altre conté consells per a les dones.
• Receptes de bellesa: per conservar la bellesa femenina.
• Remeis d'amor: per lluitar contra els mals d'amor.

Poesia Èpica

Després, Ovidi passa a la poesia èpica amb les Metamorfosis i els Fastos.

• Fastos: es descriuen les festes romanes, s'expliquen el significat dels mesos de l'any, les constel·lacions i els fenòmens celestes.
• Metamorfosis: va ser el poema més important d'Ovidi. És un conjunt de 15 llibres on Ovidi presenta més de 250 narracions mitològiques des dels orígens del món fins a la transformació de Juli Cèsar en estel. L'argument comença amb l'ordenació del caos inicial, la creació de l'univers i l'aparició de les divinitats i dels homes, continua amb la victòria dels déus olímpics contra els gegants, el diluvi, el mite de Deucalió i Pirra i, a partir d'aquí, comença un seguit d'històries mitològiques i metamorfosis relacionades amb divinitats, herois i humans que es transformen en animals, arbres o constel·lacions.