Horaci i Virgili: Vida i Obra

Horaci (65 aC - 8 aC)

Poesia Lírica

Nascut a Venúsia, al sud d'Itàlia, en una família humil. El seu pare, un esclau alliberat, va fer tot el possible per proporcionar-li una bona educació a Roma i Atenes. Va lluitar en defensa de la República amb els assassins de Juli Cèsar contra August. Després de la victòria d'August, va tornar a Roma i li van confiscar les terres familiars. Per escapar de la pobresa, va treballar com a escriba i es va dedicar a la poesia. Virgili el va introduir al cercle de Mecenes, qui li va donar suport econòmic i una finca per escriure.

Obres

Sàtires (Sermones)

18 poemes en 2 llibres. Crítica de la ciutat i els seus vicis, mofant-se de la vida urbana i exaltant la vida al camp. Parla d'adulteris i proposa recórrer a les prostitutes o conformar-se.

Èpodes (Epodoi)

17 poemes. Objectes de burla i blasme: la pudor de l'all, el mal gust dels lliberts rics, la bruixeria, la poesia dolenta, i el lament pels conflictes i guerres civils.

Odes (Carminia)

Les més importants, 103 poemes en 4 llibres.

• Odes amoroses: Dedicades a dones imaginàries.
• Odes filosòfiques: Influència estoica i epicúria.
• Odes patriòtiques: Exalten Roma, August i els seus objectius de restaurar la concòrdia i els valors morals.

Epístoles (Epistolae)

2 llibres en forma de cartes.

• 1r llibre: Caràcter filosòfic amb idees epicúries.
• 2n llibre: Teories literàries.

Carmen Saeculare

Poema patriòtic per commemorar l'arribada d'un nou segle. Himne que demanava la protecció divina, el retorn de les virtuts i el compliment del programa d'August.

Poemes dels tòpics

• Carpe diem
• Aurea mediocritas (la daurada mitjana, res en excés)
• Inexorabilitat de la mort
• La immortalitat del poeta
• Beatus ille (Feliç aquell, vida al camp)

Publi Virgili Maró (70 aC - 19 aC)

Nascut a Andes, fill d'un pagès propietari. Va estudiar a Milà i Roma. Quan va morir Cèsar, li van confiscar les terres paternes per donar-les als veterans de les legions, i va escriure Les Bucòliques. Això el va posar en contacte amb el cercle de Mecenes. Va dedicar la seva vida a la poesia i els últims 11 anys va escriure L'Eneida. Virgili no va poder acabar l'obra i, abans de morir a Bríndisi després d'un viatge a Atenes per donar-li els últims retocs, va demanar als seus amics que la cremessin. August no ho va permetre i la va fer publicar tal com estava. L'Eneida es convertiria en el poema nacional de Roma.