Ésser humà: inadaptat, aprenent i insatisfet

Ésser humà: ésser inadaptat, no encaixa ni en la natura, ni cultura, ni en la societat quan neix.

És una avantatge pq està aprenent contínuament. És un insatisfet, sempre vol noves fites.

Inadaptació

L'ésser humà ve al món sense acabar, té menys armes naturals que altres espècies, i més mancances físiques que els animals, que són dotats biològicament i no cal que aprenguin res com els ossos polars. No té una relació estreta amb el medi, esquimals cos no preparat, pot ser una deficiència i pot ser una font de possibilitats, més llibertat i agudesa d'enginy. Ens hem forçat a inventar i produir formes no naturals per enfrontar-nos al medi-modificar-lo. La cultura és el mecanisme més eficient gràcies a la capacitat d'aprenentatge-plasticitat.

Plasticitat

L'ésser humà és mal·leable i modelable - educació familiar, escolar, social, mitjans de comunicació. Aquesta capacitat és la plasticitat, la capacitat d'aprenentatge. L'ésser humà és el que ho té més desenvolupat, tot el que té ho ha heretat d'altres éssers humans, caminar, parlar, menjar...

Insatisfacció

Inadaptació, plasticitat i la capacitat de construir-se a si mateix - marcar-se els seus propis objectius. Un dels motors de la conducta - assoliment de fites que l'home es fixa. Aconseguir el que ens proposem - una de les experiències més gratificants. L'ésser humà també destaca per una insatisfacció constant - un objectiu assolit porta a un nou repte. La insatisfacció sovint genera nous objectius, mai no tenim prou.