Humanisme i literatura a València: segle XV

Primers símptomes de l'humanisme

L'escriptor més proper al corrent humanista de la nostra literatura fou Bernat Metge. També cal esmentar en aquest període Antoni Canals, dominicà valencià.

Antoni Canals s'acosta als clàssics amb la intenció d'adquirir arguments per a la seua tasca apostòlica, i per provar que aquests autors tenien una sòlida doctrina moral i no eren incrèduls.

Bernat Metge

El seu padrastre el va introduir en la Cancelleria Reial, dins de la qual va ocupar càrrecs importants. Cal situar Metge entre els escriptors influenciats per l'humanisme, amb una ideologia en els antípodes de la de Vicent Ferrer. El seu llibre més important és Lo somni, una obra dialogada que va concebre com a justificació pròpia per a fer front al procés judicial i a l'empresonament que patí després de la mort de Joan I.

L'Escola Satírica Valenciana

A València naix un corrent moralitzador anomenat l'Escola Satírica Valenciana, que es caracteritza per la misogínia, l'anticlericalisme i la crítica de les imperfeccions socials per mitjà d'un registre molt pròxim a la llengua col·loquial. És també una literatura burgesa en el sentit que el propòsit fonamental dels escrits és l'entreteniment intel·lectual.

Jaume Roig

Va nàixer a València al principi del segle XV. Exercí de metge. Fugint d'una epidèmia de pesta, Roig es refugià a Callosa d'en Sarrià cap al 1460, i allí escrigué el seu Espill o Llibre de les dones. Aquesta és la seua obra cabdal. Es tracta d'una llarga tirada de versos tetrasíl·labs, escrita amb la tècnica medieval de les noves rimades.

L'obra s'estructura en quatre llibres, a través dels quals el protagonista ens conta la seua vida des que era un xiquet i va ser foragitat de casa per sa mare fins a la seua mort en soledat.

Isabel de Villena

Nascuda l'any 1430, filla del Marqués de Villena, de ben jove va ser abadessa del convent de la Trinitat de València. És autora d'una sola obra: Vita Christi. Aquesta obra és una vida de Jesucrist destinada a la formació de les monges del seu convent.

Isabel de Villena fa una apologia femenina i ens subministra una visió diferent de la vida de Jesús.

L'atenció a les escenes de la vida domèstica i l'abundància de diminutius van fer dir a Joan Fuster que aquesta obra semblava una rèplica a L'Espill de Jaume Roig.