L'Humanisme Renaixentista: Origen, Factors, Trets i Reformes

L'Humanisme Renaixentista

Alguns historiadors fan coincidir l'inici d'aquest renaixement amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, a mans dels turcs otomans i la consegüent migració cap a Occident d'intel·lectuals bizantins. Però, històricament podríem dir que el Renaixement començà a Itàlia en el segle XIV i perdurà fins més enllà del segle XVI. El renaixement es caracteritza, pel que fa a la cultura i la filosofia, perquè és un moviment força heterogeni, i en aparença mancat de la unitat i la cohesió que semblen predominar en altres èpoques. Si cal remarcar una orientació pròpia d'aquest període, aquesta seria l'Humanisme. L'humanisme es va iniciar a Itàlia en el segle XIV com un programa educatiu que tenia com a objectiu la formació d'intel·lectuals en poesia, retòrica, història i filosofia. El concepte d'humanisme s'associa amb el retorn i la recuperació de la literatura i el pensament grecollatins. Així, encara que l'humanisme començà essent bàsicament un programa educatiu i filològic, va esdevenir un moviment molt més ampli i general. Actualment s'entén per Humanisme un corrent filosòfic que destaca i dignifica l'ésser humà i tot el que s'hi relaciona.

Factors de Canvi

Vegem quins són els factors principals de la transformació renaixentista:

D'ordre religiós

Les desavinences entre el poder polític i el poder religiós, juntament amb la corrupció i la manca d'autenticitat religiosa d'alguns clergues, feren que els intel·lectuals del moment tinguessin més interès per les qüestions humanes que per les qüestions religioses o teològiques predominants en el passat.

D'ordre literari

L'humanisme comença essent un moviment principalment filològic impulsat per poetes com Petrarca, que reivindicaren la necessitat de donar a conèixer l'obra d'autors grecs oblidats o perduts durant l'Edat Mitjana. Per aquest motiu gairebé tots els intel·lectuals de l'època es dedicaren a la tasca d'interpretació, traducció i comentari d'obres clàssiques.

D'ordre cultural

Els contactes entre Orient i Occident es donaren durant tota l'Edat Mitjana, però hi ha un esdeveniment decisiu que és la caiguda de l'Imperi Bizantí. Aquest fet històric tingué una enorme repercussió cultural, ja que obligava els erudits orientals a emigrar a Itàlia, on van difondre llurs estudis, impulsant així l'interès pel grec i els textos clàssics.

D'ordre sociopolític

La consolidació de la burgesia com a classe social és possiblement el fet sociopolític més destacable, ja que comporta una revalorització del treball, un impuls del comerç, un augment de les riqueses i sobretot una revitalització de la vida urbana amb el consegüent creixement de les ciutats. Això serà la causa principal de l'ensorrament definitiu del sistema feudal i el punt final de l'aïllament i el tancament que aquest comportava.

D'ordre cientificotècnic

El segle XV és un segle més prolífic en descobriments i innovacions tècniques. La pólvora revolucionà les armes. La brúixola millorà la cartografia i les tècniques de navegació. I la impremta, fou perfeccionada per Gutenberg cap al 1440. L'Impremta és sens dubte el gran assoliment del Renaixement, ja que la reproducció de textos a gran escala va permetre la difusió d'obres i idees com mai no havia estat possible fins aleshores. Va propiciar l'accés directe i personal a obres de tota mena, de les quals en el passat només es disposava d'escasses còpies manuscrites. Va ser un gran invent.

Trets del Nou Pensament

El pensament del Renaixement, en especial l'Humanisme, té unes característiques que, malgrat que ja despuntaven en la baixa edat mitjana, ara es consoliden i es fan generals:

1. Retorn a l'Antiguitat clàssica: Va ser el gran motor tant de l'humanisme inicial com de tot el Renaixement. Representa un retrobament de la literatura i l'art clàssics i també una revitalització del seu pensament i la seva cosmovisió.
2. Antropocentrisme: Un dels trets ben definidors del renaixement és la reivindicació del valor i la dignitat de l'home. Existeix un optimisme semblant al de l'antiguitat: n'hi ha prou amb la raó humana per a dissenyar i organitzar la pròpia existència. Tot això provocarà que l'home esdevingui el centre de l'interès i la reflexió intel·lectual i filosòfica.
3. Individualisme: L'home pretén desplegar i materialitzar en resultats totes les capacitats creatives que atribuïm a la humanitat en general. D'altra banda, es potencia i dignifica l'expressió de la pròpia subjectivitat, en tots els seus aspectes. El renaixement és una època que permet el sorgiment de les grans individualitats, ja que es respecta i valora l'originalitat i peculiaritat de cada artista i de cada home en particular.
4. Curiositat i anhel de saber: Aquest és un període optimista que creu fermament en les capacitats humanes i en el progrés del saber. Tot això es manifesta en una intensa activitat que comprèn tots els àmbits. I és que la curiositat i l'anhel de saber esperonen l'home renaixentista, i això fa que no es limiti a un únic àmbit d'estudi, sinó que explori i cerqui respostes en tots els fronts. L'exemple paradigmàtic i excepcional és el de Leonardo da Vinci, artista renaixentista per excel·lència.

Reformes Religioses a l'Edat Moderna

El renaixement constitueix un període de turbulència i confusió no només en l'àmbit polític, sinó també en altres àmbits com ara el religiós. Es donen tota una sèrie de factors que expliquen aquesta situació: Podem destacar l'allunyament de l'església del missatge original cristià, o la corrupció i manca d'autenticitat i de preparació de molts clergues i molts altres. Tot això creà un clima de descontentament general que inevitablement havia de conduir a les profundes reformes religioses que en aquesta època es van produir. Cal destacar l'Erasme de Rotterdam, impulsor i inspirador d'aquestes reformes.

La Reforma Protestant

Martí Luter (1483-1546) serà el principal protagonista de la reforma protestant. Tot i que als 23 anys el desig més gran que tenia era viure com un autèntic cristià. Luter visqué, amb indignació i sorpresa, la campanya de les indulgències de l'arquebisbe de Magúncia i de Roma mateixa, necessitada de recursos per a pagar la construcció de la basílica de Sant Pere. La campanya consistia en vendre indulgències als fidels, que així obtenien el perdó pels seus pecats i s'asseguraven el cel. Luter va advertir les autoritats eclesiàstiques, les quals respongueren amb el silenci. Aleshores, decidí denunciar aquest escàndol que allunyava l'església de l'evangeli. L'any 1517 redactà i féu públiques les famoses 95 tesis, en les quals proclamava un retorn a l'autèntic esperit evangèlic i al missatge bíblic. Posteriorment La Inquisició denuncià Luter, que fou cridat a Roma per a defensar-se. La seva negativa a retractar-se fou el motiu de la seva excomunió. Luter va cremar públicament la butlla d'excomunió, en un acte que simbolitzava el poc reconeixement que li mereixien les autoritats eclesiàstiques. Aquest fet representarà un nou cisma dins l'església. Els seguidors de Luter i altres reformadors formaran l'Església protestant que se separarà de l'Església catòlica.

La Contrareforma

La renovació interna desitjada per Erasme, el retorn als evangelis i la renovació de la institució, com a mitjà per acabar amb la corrupció i la ignorància imperant entre els clergues, no arribà fins força més tard, amb el que s'anomenà contrareforma. Davant l'augment de posicions protestants a Europa, l'Església de Roma no tingué més remei que engegar un procés que posés fi a un panorama cada cop més desolador. La reforma de l'església romana, coneguda com a contrareforma, s'inicià dos mesos abans de morir Luter, en el concili de Trento (1545-1563). En aquest Concili es tractà tant de reformar moralment l'església com de fixar el dogma catòlic enfront de les tesis protestants.

La Revolució Científica

Es pot considerar el fruit més preuós de l'actitud renaixentista.

Copèrnic

Va exposar per escrit la revolucionària teoria de l'heliocentrisme. L'heliocentrisme nasqué d'una nova orientació teòrica, de la certesa que els mateixos fets podien ser explicats segons models teòrics diferents. Va contribuir a aquest canvi de perspectiva la influència dels pensadors grecs. Cal destacar la influència del platonisme i sobretot la lectura de l'hel·lenista Aristarc de Samos. La motivació de Copèrnic era una explicació més senzilla i racional per al moviment observat dels astres. La complexitat era el que més l'amoïnava. En el sistema geocèntric ptolemaic, per a fer quadrar les observacions del caòtic moviment dels planetes s'havia de recórrer a un complicat sistema d'esferes: Una esfera immòbil al centre, on se situava la Terra, una esfera a l'extrem i entremig cadascuna de les esferes concèntriques a la terra on se situaven els planetes. Aquests giraven entorn d'un punt imaginari dibuixant una altra esfera. Per a fer quadrar aquest sistema amb les observacions astronòmiques, cada cop més precises, s'arriba en temps de Copèrnic a parlar de més de 70 esferes. Aquesta complexitat no lligava amb l'ideal de senzillesa renaixentista que tant havia seduït l'astrònom. Malgrat que el sistema heliocèntric de Copèrnic contenia una senzillesa i racionalitat molt superior al sistema geocèntric, la simplicitat i solidesa matemàtica va ser poc visible, ja que no quadrava perfectament amb les observacions astronòmiques. A causa de la cosmovisió que aleshores es tenia i a causa de la manca de coneixements físics necessaris, les noves idees resultaven contràries al sentit comú. Tot això, unit a les objeccions fetes des de diversos àmbits, comporta que el sistema copernicà no fos acceptat fins molt més tard. Vegem algunes d'aquestes objeccions:

1. D'ordre geomètric: El moviment de la terra al voltant del sol hauria de modificar la nostra visió de les estrelles fixes. Tal com des de llocs distants tenim perspectives diferents d'un objecte, això mateix hauria de passar amb les estrelles a causa del moviment de la Terra. Copèrnic ho va solucionar afirmant que el diàmetre de l'òrbita que feia la trajectòria terrestre entorn del Sol és insignificant en relació amb la distància respecte de les estrelles.
2. D'ordre mecànic: Caldrà esperar les investigacions físiques de Galileu i Newton per a poder donar una resposta.
3. D'ordre religiós: Si hom interpreta literalment la Bíblia, aquesta resulta incompatible amb la teoria heliocèntrica. Diversos passatges parlen de la immobilitat de la Terra i de la seva ubicació privilegiada en l'univers.
4. D'ordre cultural: Es va necessitar temps perquè la societat canviés la manera d'entendre l'univers.