L'humor de Calders: una visió irònica i pessimista
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,7 KB
L'humor de Calders
Si hi ha una constant en tots els contes de Pere Calders, és l'humor. Es tracta d'un humor lleuger i subtil, i el que fa Calders no es basa mai en la grolleria ni en l'escarni dels protagonistes. No neix de l'acudit ni provoca la rialla; no és optimista, sinó pessimista. Tampoc es riu de defectes físics i no fa referències sexuals ni escatològiques. Quan en el conte hi ha alguna burla, es deu més a la vanitat de narrador o personatge que no pas per algun defecte que tingui. Hi ha contes en els que l'humor és negre.
El talent lingüístic
En primer lloc, el seu humor es deu a un talent lingüístic, ja que l'humor ve determinat a través de paraules, jocs lingüístics, girs, construccions; i també pot venir determinat pel context, que ja de per sí és molt irònic.
Aspectes marginals
En segon lloc, la gràcia rau en aspectes marginals, en detalls petits, aclariments de malalties, dolors...
El fet meravellós
En tercer lloc, l'humor cau en el fet meravellós, extraordinari que sovint és vist com una desgràcia, molèstia en el protagonista, perquè trenca el seu espai de confort. És vist com una catàstrofe. La funció principal d'això és fer reflexionar i somriure al lector.
Sovint l'humor neix de la incongruència entre el que s'espera que els personatges facin o diguin i el que acaben fent o dient. Això es veuria reflectit per exemple en el conte d'El millor amic, quan el boletaire tracta amb tota normalitat a l'extraterrestre, seguint les convencions socials. En aquest moment es veu aquesta falta d'incongruència ja que el boletaire tracta amb normalitat l'extraterrestre i utilitza col·loquialismes que no són propis per un moment de tal transcendència.
Calders du a terme l'ús d'un llenguatge molt convencional amb frases fetes, inadequat a les circumstàncies que es presenten. Un altre fet rellevant de l'humor és el contrast entre la vanitat dels personatges i la poca perspicàcia amb què actuen. En alguns casos Calders s'inclina per la sàtira i en el major dels casos queda una visió grotesca de la condició humana deformada i endolcida per el humor i la ironia.
També és fruit de la ironia o del distanciament irònic, que fa que no ens puguem identificar amb el personatge. Finalment, l'humor transmet una imatge pessimista del món i de la societat.
El distanciament irònic
El distanciament irònic (humor) és tret del noucentisme (Josep Carné). Aconsegueix la relativització dels drets humans. S'esmicola la realitat per donar pas i construir la lògica del ensurt. Planteja la col·lisió entre el món real i el món del absurd i posa de manifest la dimensió oculta de la realitat.