Identitat de gènere i sexualitat: una visió inclusiva

Sexe biològic

Fa referència a les hormones, genitals, cromosomes, característiques sexuals secundàries… En funció dels genitals s’identifica a les persones entre homes i dones.

Identitat de gènere

Amb aquesta identitat de gènere, s’educa als fills d’una manera o altra (masculina o femenina) té a veure amb totes aquelles característiques del cos que poden estar anomenades mascles o femelles.

Hi ha homes, dones i intersexuals (les seves característiques sexuals no són ni d’home ni de dona).

Rols

La societat ens diu les funcions que podem o no fer a partir del nostre gènere.

Orientació sexual

La gent suposa que la persona és heterosexual, però també poden ser bisexuals i homosexuals.

Intersexual

Persona que en l'àmbit biològic no encaixa com a home ni com a dona. Hi ha entre un 0,6 i un 3% de la població intersexual.

Identitats de gènere

Les persones trans no s’identifiquen amb la identitat de gènere amb la que l’assignen.

Les persones cis s'identifiquen amb el gènere amb el qual l’assignen.

Les persones no binàries no s’identifiquen ni com a home ni com a dona, diferents conceptes de gèneres dintre dels no binaris (bigeneres, ageneres…)

Identitats diverses

Hi ha moltes identitats com: a gènere (cap gènere), gènere fluït (va alternant), bigenere (els dos).

Muxe és com un “tercer gènere”, tirant a femení de la cultura mexicana, no estan ni dintre de homes ni dones.

Hijras no se senten identificades ni homes ni dones, cultura índia.

Two spirits tenen un esperit masculí i un de femení (EUA).

Expressió de gènere

Com et comportes, vesteixes… És una construcció cultural.

Diferència entre una persona trans i una persona inter.

Les persones intrasexuals neixen amb una variació biològica amb una característica sexual. Les persones transsexuals tenen més a veure amb la identitat de gènere, com ets sents, etc.

Totes dues tenen a veure amb com hem dividit la societat (homes/dones). Abans es feia servir el terme hermafrodita per dirigir-se a les persones intrasexuals. Ja no s’utilitza, no és correcta en l'àmbit científic, perquè significaria que tens gàmetes masculins i femenins amb la capacitat de fecundar-te, ni en l'àmbit social perquè comporta una commutació negativa.

Intersexualitat i transsexualitat

La intersexualitat és alguna cosa biològica i són persones que neixen amb alguna variació biològica en les seves característiques sexuals (ex: hormonals). Persones que en l'àmbit biològic no encaixen en dones ni homes, insensibles a la testosterona, testicle intern, entre el 0 - 2% persones amb intersexualitat.

La transsexualitat és alguna cosa psicològica. Té a veure amb una qüestió interna “qui soc jo” respecte a la identitat de gènere, defenses que el fet d'haver nascut amb un organisme no manifesta si és home o dona, no se senten identificades amb l’assignació del gènere que han nascut a partir dels seus òrgans (penis/vulva).

No són del tot contràries tampoc, els dos conceptes estan relacionats.

A vegades, en comptes de dir Intersexual diem hermafroditisme, però:

Hermafroditisme: en l'àmbit científic no és del tot correcte i a escala cultural o social, comporta una commutació negativa, era un estigma.

Sexualitat

La sexualitat abans es basava en el que deia la religió i cultura. Finals del s. XIX i principis del s. XX, es comença a estudiar la sexologia (és la ciència que estudia els àmbits psicològics en la sexualitat).

Virgínia Johnson i Williams Masters són els pares de la sexologia. A finals del XIX es van començar a pensar i parlar de quina és la finalitat de la sexualitat. Només s’entenia la sexualitat per poder-se reproduir. La ciència donava raó a l’església. Tot el que surti d’aquesta finalitat era un pecat.

L'homosexualitat també era un pecat, perquè no tenia la finalitat de reproduir-se.

Magnus Hirschfeld va crear al 1.919 un institut de sexualitat. Va fer la seva teoria dels estadis intermedis, va classificar a la gent i va veure que hi havia gent que tenia diferents gustos sexuals, que no se sentien bé amb el seu gènere… L'institut va ser cremat pels nazis.

Els diferents moviments actuals (feministes, LGTBIQ+...) han ajudat a trencar tabús.

El VIH va fer tabú un altre cop als LGTBIQ+.

La sexualitat és un mitjà de comunicació perquè amb carícies, gestos, mirades pots comunicar-te amb l’altra persona.

Quan parlem de sexualitat parlem sobre nivell biològic (com funciona el nostre cos…), el desig (que m’agrada?, com em sento...) i comunicativament també (gestos, mirades, carícies…). Té una part social, psicològica i biològica.

Aquí també podem incloure l'ètica, hem de tenir consentiment de l’altra persona.

La sexologia és l'especialitat de l'àmbit sanitari que s'encarrega de la sexualitat, que inclou tant la reproducció, la identitat sexual, la identitat de gènere, l'orientació del desig sexual i tots els factors relacionats amb aquesta.