L'Impacte del Teatre Romà en la Cultura

El Teatre Romà
L'origen del teatre romà ha de vincular-se a l'hel·lenització general de la cultura romana, que s'havia enriquit amb la tradició popular. No obstant això, podem dir que ja hi havia algunes manifestacions anteriors, com els anomenats ludi etrucs, que eren una mena de ritual màgic.
Després sorgiren manifestacions preliteràries, entre les quals destacaven les farses atel·lanes i els mims. Una farsa atel·lana és una petita representació burlesca basada en la vida quotidiana, duta a terme per actors no professionals que cobrien el seu rostre amb màscares. El mim són representacions on homes i dones simulaven escenes de la vida quotidiana basant-se en un text en prosa.
Tipus de drama
Podem distingir entre quatre tipus diferents, basant-nos en el seu argument:
- Tragèdia: fabula crepidata, era una tragèdia basada en l'argument de les tragèdies d'origen grec. S'anomenen així perquè els actors anaven vestits amb el crepidum i utilitzaven coturns.
Fabula praetexta, és una tragèdia d'argument romà i basada en la llegenda romana. S'anomena així perquè els actors anaven vestits amb una toga praetexta.
- Comèdia: fabula palliata, era una comèdia basada en arguments de comèdies gregues. S'anomena així perquè els actors anaven vestits amb el pallium (mantell grec). Fabula togata, tracta temes romans i també personatges romans. S'anomena així perquè els actors anaven vestits amb la toga.
Els iniciadors van ser Livi Andrònic i Nevi amb traduccions al llatí d'obres gregues. La major part de les obres dramàtiques estaven basades en originals grecs. Però els autors llatins, en la mateixa obra, introduïen situacions noves i utilitzaven arguments diferents. És el que anomenem contaminatio.
Comèdia
La fabula palliata s'inspira en la comèdia nova atenesa. Els màxims representants són Menandre, Dífil i Filemó. Reflexava la vida privada de les classes més acomodades. És més freqüent que la fabula togata.
Es composa dels següents elements:

• Argument: resum de l'obra i menció dels personatges;
• Pròleg: exposició de l'argument i motius pels quals s'escriu l'obra;
• Diàleg: parts dialogades en vers;
• Cantica: parts cantades amb acompanyament de flauta.

Els autors més coneguts són Plaute i Terenci.
Plaute
Produeix moltes comèdies. Totes són palliatae, basades en originals grecs de la comèdia nova. La part dels arguments versa sobre: canvi de persones, reconeixements, burles dels esclaus als senyors. La seva finalitat és divertir. Tenen personatges amb elements d'un caràcter tant melodramàtic. Durant el classicisme de la República perd una gran part de la seva originalitat, però en el Renaixement la recupera. Algunes de les seves obres més conegudes són Diàlegs, Miles Gloriosus, Menaechmi.
Terenci
Va ser molt criticat per altres autors perquè consideraven que abusava de la contaminatio tant que fins i tot arribava a plagi. Rebutja els pròlegs d'exposició i els converteix en pròlegs literaris com els de Plaute. Aprofita aquests per defensar-se de les acusacions. Els seus personatges són amables i el seu llenguatge és més refinat. A diferència d'aquest, sols busca el somriure, no la risa. Algunes de les seves comèdies més conegudes són Andria, Eunuchus.
Tragèdia
La tragèdia comença a Roma després de la conquesta de Tarent. La producció en aquesta època és molt escassa. Durant el principat d'August desapareix la tragèdia, ja que preferia altres espectacles. Existeix un corpus de deu tragèdies, vuit de les quals són d'altres tipus d'espectacles. L'expressió dels sentiments i passions és característica. El seu estil és retòric. Algunes de les seves obres conegudes són Medea.