Imperi Carolingi i Al-Àndalus: Història Medieval

L'Imperi Carolingi

Carlemany, fill i successor de Pipí el Breu, va reforçar el poder dels francs i va conquerir molts territoris d'Europa, excepte la Península Ibèrica. L'any 800 dC va ser coronat com a nou emperador d'Occident. Per controlar millor l'imperi, el va dividir en:

• Comtats: administrats per comtes.
• Marques: a les fronteres i controlades per un marquès. Per exemple, la marca contra els àvars i els eslaus, els danesos, i els musulmans, coneguda com a Marca Hispànica, situada al nord d'Aragó i Catalunya.

A la mort de Carlemany, l'imperi va passar al seu fill Lluís el Piadós. A la mort de Lluís, l'imperi es va dividir entre els seus tres fills.

Europa als segles IX i X

• Fragmentació política: nombrosos regnes petits.
• Pèrdua del poder del rei i augment del poder dels nobles.
• Els nobles (senyors feudals) governaven els seus feus (terres) de manera autònoma. No tenien en compte els interessos dels monarques. Els reis havien de pagar per l'ajuda dels senyors feudals amb lots de terra, de manera que els reis cada vegada eren més pobres i els nobles més rics i poderosos.

L'origen del feudalisme

Va tenir lloc un gran renaixement cultural. L'emperador va crear escoles a l'interior de monestirs i catedrals. Els monjos copiaven a mà els llibres d'autors grecs i romans i els adornaven amb miniatures (belles i minucioses il·lustracions).

L'Islam

Va néixer a Aràbia al segle VII. Aràbia estava habitada per tribus nòmades dedicades al pasturatge de camells i cabres, i enfrontades entre si. La Meca i Medina eren les rutes de les caravanes.

Mahoma va ser el fundador de l'Islam. La seva fugida de la Meca a Medina rep el nom d'Hègira i marca el començament del calendari musulmà.

Conceptes clau

• Islam: religió monoteista (submissió).
• Musulmà: el que practica l'Islam.
• Al·là: únic déu.
• Alcorà: llibre dels musulmans.
• Mesquita: lloc on es reuneixen els musulmans per resar.
• Mahoma: és el profeta.

Preceptes

• Dejuni durant el mes del Ramadà.
• L'almoina.
• La guerra santa per defensar i estendre l'Islam.
• Anar a la Meca un cop a la vida.
• Oració cinc vegades al dia.

Prohibicions

• No menjar carn de porc.
• No beure alcohol.
• No participar en jocs d'atzar.
• No fer préstecs amb usura (interessos).

Organització política

• Califa: màxima autoritat, jutge suprem, cap religiós i cap de l'exèrcit.
• Visirs: ministres.
• Valís: governadors de les províncies.
• Cadis: jutges que aplicaven justícia segons la llei de l'Alcorà.
• Funcionaris: al servei de l'imperi.
• Exèrcit: conquerir i difondre la religió.

La vida a l'Islam

L'àrab és la llengua de l'Islam. Els autors àrabs escrivien faules curtes, llibres de viatges, geografia...

Al-Àndalus

Al-Àndalus eren els territoris de la Península Ibèrica governats pels musulmans a partir del 711 dC, després de la batalla de Guadalete. Van conviure tres cultures: cristiana (visigots), jueva (expulsats del seu país) i musulmana (volien estendre l'Islam).

Entre els anys 711 i 1492 van coexistir dos espais: cristià al nord i islàmic al sud de la Península Ibèrica.

Etapes d'Al-Àndalus

1. Conquesta (711): en una sèrie de ràpides campanyes (4 anys) van ocupar tota la Península, excepte Cantàbria.
2. Al-Àndalus, província del califat de Damasc: governada per un emir (emirat). La capital era Còrdova.
3. Califat de Còrdova: Abderraman III es va proclamar califa, amb independència política i religiosa (929).
4. Regnes de Taifes: l'any 1031 el califat va quedar dividit en nombrosos regnes enfrontats.
5. Els musulmans van demanar ajuda als almoràvits i almohades (nord d'Àfrica) per evitar l'avenç dels regnes cristians. Els almohades van ser derrotats a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212). Els cristians van ocupar tota la Península menys el regne de Granada (regne nassarita).
6. El regne nassarita va ser conquerit pels Reis Catòlics l'any 1492. L'últim rei nassarita va ser Boabdil el Chico.