L'Imperialisme Colonial del Segle XIX: Causes i Conseqüències
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,75 KB
Al darrer terç del segle XIX, la Segona Revolució Industrial va donar lloc a l'expansió d'alguns països: Gran Bretanya, França, Alemanya, Bèlgica i Holanda. Avenços tècnics, millora dels transports, economia de mercat i l'exèrcit permeteren l'expansió de les potències. Els colonitzadors van trobar societats poc organitzades políticament i econòmicament, i els resultà fàcil dominar-les, principalment a Àsia i Àfrica. La relació colonitzador-colonitzat es basava en un sentiment de superioritat i la possibilitat d'explotació.
Causes de l'Imperialisme Colonial
Causes Econòmiques
- Importació de matèries primeres barates.
- Exportació d'excedents de producció (per vendre'ls més car).
- Invertir capitals excedents en nous mercats.
Causes Demogràfiques
- Emigració de població blanca cap a les colònies.
- Treballar a les colònies significava un millor benestar per a la població emigrada.
Causes Polítiques
- Fronteres europees molt consolidades: expansió fora d'Europa.
- Competència entre potències a nivell militar, estratègic i econòmic.
Causes Ideològiques
- Pensament de superioritat respecte a les altres civilitzacions: racisme.
Conseqüències del Colonialisme
Conseqüències Demogràfiques
- Augment de la població (colonitzadora) per les millores higièniques i sanitàries i per la migració cap a les colònies.
- Augment de la mortalitat entre els indígenes degut a les guerres, les malalties i les explotacions.
Conseqüències Econòmiques
- Explotacions agrícoles i mineres que fan disminuir la producció d'aliments autòctons.
- Desequilibri població-aliments que provoca fam.
Conseqüències Socials
- Els colonitzadors imposen el seu model jeràrquic.
- Van afavorir uns grups socials sobre els altres.
- Van separar cultures i van ajuntar pobles rivals, produint guerres internes.
Conseqüències Culturals
- Els colonitzadors creuen que la seva civilització és superior i intenten imposar-la.
- Aculturació dels indígenes (pèrdua dels costums propis).
Neocolonialisme
Colonització més econòmica que política, desenvolupada després de la independència de les colònies al llarg del segle XX per part de les antigues metròpolis.
El Repartiment del Món
Àfrica
La colonització d'Àfrica fou ràpida i brutal. Anglaterra es va expandir principalment en un eix Nord-Sud, mentre que França ho va fer en un eix Est-Oest. Alemanya i Itàlia van arribar tard al repartiment. La Conferència de Berlín (1884-1885) va decidir les normes i les zones d'ocupació per evitar conflictes entre les potències europees.
Àsia
Àsia fou ocupada per potències europees, Estats Units, Japó i Rússia. Anglaterra es va annexar Birmània, Afganistan i Malàisia. No van poder colonitzar la Xina completament, només van aconseguir obrir el comerç per la força gràcies a les Guerres de l'Opi. França va colonitzar Indoxina.
Les Grans Potències Colonials
Britànics
L'Imperi Britànic fou l'imperi colonial més gran. La Companyia Britànica de les Índies Orientals va iniciar la colonització de l'Índia, entregant-la després a la monarquia britànica. L'Índia esdevingué un proveïdor clau de matèries primeres.
Francesos
França posseïa el segon imperi colonial més gran. S'instal·là principalment a l'Àfrica del Nord i al sud-est asiàtic. Va existir una gran competència amb l'Imperi Britànic.
Estats Units i Japó
Foren les úniques potències extraeuropees que van dur a terme una expansió colonial significativa. Els EUA es van expandir cap al Pacífic i al Carib (Filipines, Puerto Rico, influència sobre Cuba, Hawaii). Japó va frenar l'expansió russa a Manxúria i va ocupar Corea, Formosa (Taiwan) i les illes Kurils.
Tipus de Colònies
Colònies d'Explotació
Tenien una política d'ocupació directa i la metròpoli es dedicava principalment a l'explotació econòmica a través de grans plantacions i mines.
Colònies de Poblament
Per les seves condicions climàtiques o altres factors, rebien importants migracions de població blanca des de la metròpoli. Tenien una certa autonomia però depenien molt de la metròpoli i sovint s'anomenaven dominis (cas britànic).
Protectorat
Es mantenia teòricament el govern indígena, però la potència colonitzadora (la metròpoli) controlava les funcions clau com la defensa i la política exterior.