La Industrialització a Catalunya: El Cas Tèxtil al segle XIX

L'endarreriment de la indústria espanyola

Al darrer terç del segle XIX, Espanya continuava sent un país basat fonamentalment en l'agricultura. Les explicacions d'aquest retard industrial són diverses: la poca demanda de productes manufacturats, la pobresa de la població camperola i el proteccionisme excessiu dels bascos i catalans. Catalunya havia d'elaborar productes més cars que els estrangers perquè no tenia carbó, ni ferro ni bons ports a la costa. A més, la manca d'inversions, les males comunicacions terrestres i la falta de xarxes comercials que portessin els béns al consumidor potencial van contribuir a aquest endarreriment.

El cas català: indústria tèxtil

Condicions i precedents

Les condicions bàsiques per a la prosperitat de la indústria tèxtil eren l'existència de matèries primeres abundants i barates, i una bona demanda de teixits (com a Anglaterra). A Catalunya, no es donaven aquestes condicions: el cotó i el carbó s'havien d'importar i el mercat espanyol tenia poca capacitat de compra. No obstant això, Catalunya havia aprofitat la llibertat de comerç amb les colònies americanes i al segle XVIII ja s'havien creat una infraestructura comercial i una xarxa manufacturera important. Les fargues, els molins paperers i les adoberies palesen l'existència d'aquesta xarxa manufacturera. El rendiment del comerç i les manufactures va ser la font principal del capital català, i el creixement demogràfic va oferir mà d'obra abundant.

1832-1833: l'arrencada

Els germans Bonaplata van construir la primera fàbrica que funcionava amb vapor a Catalunya. Tot i que la destrucció de la fàbrica Bonaplata i la guerra carlina van endarrerir el procés d'industrialització, els edificis amb xemeneia de vapor no van trigar a proliferar. L'Espanya Industrial va ser la fàbrica més moderna de l'època.

Les colònies industrials

Els empresaris catalans van imitar la maquinària i la tecnologia angleses. El 1860, amb l'elevat cost del carbó, es va buscar l'aprofitament dels salts d'aigua per moure les turbines. Així es van crear moltes colònies industrials, que facilitaven l'aïllament i el control dels treballadors quan ja començaven a organitzar-se els primers moviments obrers.

El proteccionisme

La superioritat anglesa en els preus va obligar els catalans a protegir la seva producció. El creixement industrial del segle XIX va ser important. A Catalunya, el proteccionisme no va ser un fre per a la renovació tecnològica: es va inventar la berguedana (una adaptació de la spinning-jenny britànica) i es van introduir les selfactines, que van automatitzar el procés de filats.

Les fases econòmiques

L'economia catalana va experimentar una expansió constant fins al 1850, que va ser un període de crisi. Les causes d'aquesta crisi van ser diverses, entre elles les possibilitats d'inversió (construcció del ferrocarril, compra de terres de la segona desamortització...). L'últim quart del segle es va caracteritzar per una recuperació lenta fins al 1898, data de la independència de les colònies americanes.