La influència de Ciceró en la literatura

L’eloqüència després de Ciceró:

A l’època imperial la concentració de poder a les mans d’una sola persona i no d’un grup social va originar la decadència de l’oratòria. Es van limitar les llibertats i van ser abolits els drets polítics. Els discursos només servien per complaure els poderosos o per enfrontar-se en causes judicials.

OBRES FILOSÒFIQUES DE CICERÓ

Va adoptar una posició eclèctica. Admiració per Plató i rebuig per Epicur.

Tractats polítics. Sobre la república (De republica): govern ideal com a síntesi entre monarquia, aristocràcia i democràcia.

Tractats de religió: Ciceró creia en els déus, que determinaven el destí de l’home, i en la immortalitat de l’ànima. Sobre la naturalesa dels déus (De natura deorum).

Tractats morals: Els deures (De officiis): harmonitzar el que és útil i el que és profitós; per a Voltaire era el millor tractat d’ètica conegut. Sobre l’amistat (De amicitia), Sobre la vellesa (De senectute).

Com a filòsof, Ciceró no és original. Divulga la filosofia grega i adapta i crea un vocabulari tècnic per ensenyar filosofia.

Escrites de forma dialogada com les obres de Plató, i amb claredat en la exposició de les idees.

CARTES DE CICERÓ

Es conserven gairebé 900, dirigides a amics i familiars. Es revela el Ciceró més íntim i sincer. Escrites sense cap pretensió literària.

Document excepcional per conèixer la societat romana i els esdeveniments del segle I a. C.

Llenguatge familiar, planer i gens afectat que s’acosta al llatí col·loquial.

Als familiars (Ad familiares), A Àtic (Ad Atticum), Al seu germà Quint (Ad Quintum fratrem), A M. Brutus (Ad M. Brutum).

* La influència de Ciceró ha estat enorme, però va ser durant el Renaixement que va ser considerat un model que els humanistes intentaren imitar; encara ara les encícliques papals s’inspiren en l’estil ciceronià.