La influència de l'humanisme i el pes de la religió

LA INFLUÈNCIA DE L'HUMANISME

L'humanisme és una corrent filosòfica que va néixer a Itàlia al començament del segle XIV i es basava en una nova lectura dels clàssics grecollatins (com ara Plató, Aristòtil o Ciceró), però també en una nova interpretació de la Bíblia a partir de les seves fonts més antigues. L'humanisme va canviar la concepció de l'home.

Gràcies a la Cancelleria Reial, l'humanisme va començar a exercir la seva influència en la Corona d'Aragó. Es van traduir molts textos del llatí al català i es van recuperar per a la literatura els autors i els referents clàssics.

EL PES DE LA RELIGIÓ

La influència de l'humanisme va arribar a una part molt menuda de la població: la noblesa, els funcionaris de la cancelleria o alta burgesia. En canvi, la major part de la població va continuar vivint en una societat en la qual Déu era el centre de les coses. Aquesta religiositat popular, a més a més, es va veure enfortida per les pors i els patiments que van provocar les catamitats del segle XIV, en particular la pesta.

El poder polític va voler aprofitar aquesta religiositat al seu favor i durant el segle XIV es van organitzar processons institucionals. Els nous gremis es van vincular a la devoció a un sant o una mare de Déu determinada i, entre les masses urbanes, va tenir una gran importància la predicació, duta a terme sobretot per membres de dos ordes monàstics: dominics i franciscans. El valencià sant Vicent Ferrer és un dels principals predicadors europeus del moment.