Intel·ligència: Herència, Ambient, Desenvolupament i Tests

Controvèrsia: Herència Genètica vs. Ambient

• Genetisme: Segons autors genetistes (Galton, psicometristes), les capacitats intel·lectuals venen determinades essencialment per l’herència genètica i no es poden variar de forma substancial.
• Ambientalisme: Segons autors ambientalistes (com els conductistes), les capacitats intel·lectuals poden ser modificades amb una adequada estimulació; depenen de l’ambient en el qual s’ha viscut.
• Interaccionisme: Segons autors interaccionistes (com Piaget), les capacitats intel·lectuals poden ser modificades, però dins d’uns límits i d’acord amb un marc de possibilitats establert genèticament. Estan influenciades tant per l’herència com per l’ambient.

El Desenvolupament de la Intel·ligència segons Piaget

En cada etapa de desenvolupament, la ment utilitza determinades estructures, esquemes o "motlles" mentals en els quals aboquem les nostres experiències.

• Assimilació: De les experiències noves d’acord amb els esquemes que tenim.
• Acomodament: Dels esquemes per corregir-los i reajustar-los al món extern.

1. Estadi d'Intel·ligència Sensoriomotriu (0-2 anys)

La característica principal d’aquesta etapa és que la capacitat dels infants per entendre el món i, per tant, de pensar, és limitada. No obstant això, la intel·ligència dels infants es caracteritza per esquemes d’acció: aprenen coses de l’entorn a través de les activitats, l’exploració sensorial i la manipulació constant.

2. Estadi d'Intel·ligència Preoperativa (2-6 anys)

Durant aquesta etapa, els infants fan ús de sistemes de representació: representen el món a la seva manera i actuen sobre aquestes representacions com si hi creguessin.

3. Estadi Operatori Concret (6-12 anys)

En aquesta etapa, els infants comencen a generar pensament lògic, ajustat a regles. Són capaços d’assumir un nombre limitat de processos lògics, especialment quan se’ls ofereix material per manipular-lo i classificar-lo.

4. Estadi Operatori Formal (des dels 12 anys)

A partir dels dotze anys aproximadament, es diu que les persones entren a l’etapa del pensament operatiu formal i que, a partir d’aquest moment, tenen capacitat per raonar de manera lògica i generar pensament hipotètic.

Els Tests d'Intel·ligència i la Psicometria

Una de les branques de la psicologia que es va desenvolupar des de molt aviat va ser la psicometria, és a dir, la disciplina encarregada de la medició de les capacitats psíquiques i de la intel·ligència. Els primers psicometristes consideraven que la intel·ligència era un factor heretat genèticament i que, per tant, no es podia modificar essencialment amb programes específics d’educació.

Un test d’intel·ligència és una prova que avalua o mesura, per mitjà de preguntes o tasques, les aptituds mentals d’una persona comparades amb les d’altres persones. Això es fa a partir d’estudis estadístics que estableixen el nivell mitjà en una determinada edat i permeten establir escales de comparació amb l’edat biològica i cronològica de l’individu.

Tests d'Intel·ligència Més Utilitzats

• Binet-Simon: El primer test, dissenyat per Alfred Binet i Theodore Simon el 1905 per tal d’identificar els estudiants que estaven intel·lectualment deteriorats.
• Stanford-Binet: Molt utilitzat als anys 80, a partir de les aportacions de L. Terman (Universitat de Stanford). Inclou escales per determinar el QI (Quocient Intel·lectual) dels adults.
• Wechsler: L’escala d’intel·ligència més utilitzada avui dia. Ha donat lloc als dos tipus de tests més coneguts:
  • WAIS (Wechsler Adult Intelligence Scale): Incorpora vàries mesures de la intel·ligència, classificades en categories verbals i manipulatives per a adults.
  • WISC (Wechsler Intelligence Scale for Children): Versió per a infants.

Característiques Essencials dels Tests Psicològics

• Fiabilitat: Han de poder mesurar de forma estable el mateix factor en un individu en diferents ocasions.
• Validesa: Han d'estar fonamentats en coeficients de correlació entre puntuacions de test i referents de situacions de vida real.
• Consistència interna: Els ítems d’un test han de constituir un tot homogeni.
• Estabilitat: Han de donar resultats semblants en situacions semblants.

Crítiques als Tests d'Intel·ligència

Algunes crítiques habituals són: no acostumen a tenir en compte factors emocionals; tenen una connotació purament academicista (atès que només serveixen per a mesurar el rendiment acadèmic però no la intel·ligència general); són etnocèntrics (perquè estan elaborats segons el patró occidental d’intel·ligència), etc.