Intel·ligència: Processament, Emocions i Múltiples
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,59 KB
Teories Actuals de la Intel·ligència
En l'actualitat destaquen tres perspectives en l'estudi de la intel·ligència que s'han oposat a l'enfocament psicomètric:
- El processament de la informació de Robert Stenberg.
- La intel·ligència emocional de Daniel Goleman.
- Les intel·ligències múltiples de Howard Gardner.
A- Teoria del Processament de la Informació
La psicologia cognitiva estudia els processos cognitius que un individu utilitza quan executa una tasca, resol un problema o s'enfronta a una determinada situació, sense tenir en compte el mesurament de comportaments a partir de tests.
Robert Stenberg defineix la intel·ligència com l'activitat mental que ens serveix per a adaptar o conformar entorns del món real rellevants per a la nostra vida personal.
La funció de la intel·ligència no és només conèixer, sinó també dirigir el comportament per a resoldre problemes de la nostra vida.
La intel·ligència està formada per la interacció d'aspectes componencials (recursos intel·lectuals), experiencials i contextuals.
Els recursos intel·lectuals interactuen amb elements de l'entorn i de l'experiència personal.
- Intel·ligència componencial: Implica la direcció conscient dels nostres processos mentals per a analitzar i avaluar idees, resoldre problemes i prendre decisions.
- Intel·ligència experiencial: Capacitat per a afrontar tasques noves, formular noves idees i combinar experiències.
- Intel·ligència contextual: Implica l'adaptació, la selecció o modificació de l'ambient individual. Hi ha tres tipus d'accions pròpies de la intel·ligència pràctica: l'adaptació ambiental, la selecció ambiental i la conformació del medi.
B- La Intel·ligència Emocional
Des de fa segles es pensava que la funció de la intel·ligència era conèixer i resoldre problemes teòrics. La raó es va convertir en la facultat intel·lectual més important, i la ciència, en la seva creació més rellevant.
Daniel Goleman ressalta el poder dels sentiments i les emocions enfront de la freda lògica racional, ja que sense emocions no seríem humans.
Per a Goleman, la intel·ligència emocional és la forma d'interactuar amb el món, i engloba habilitats com el control dels impulsos, la motivació, la perseverança o l'empatia.
Aquestes configuren trets com l'autodisciplina, la compassió o l'altruisme, indispensables per a l'adaptació social.
D. Goleman destaca cinc habilitats de la intel·ligència emocional:
- Consciència d'un mateix
- Autocontrol emocional
- Automotivació
- Reconeixement de les emocions alienes
- El control de les relacions
La vida emocional creix en el sistema límbic, sobretot a l'amígdala, que funciona com una mena de sentinella de la ment. Aquí neixen les sensacions de plaer o disgust, d'ira o de por.
És en el neocòrtex on es processen els senyals interiors o exteriors, el que ens permet fer plans i tenir expectatives.
El que fem amb les emocions depèn del nostre nivell d'intel·ligència emocional.
Howard Gardner considera que la intel·ligència és una amalgama de destreses per a crear, aprendre i resoldre problemes, que permet a l'individu resoldre les situacions de la vida i fer quelcom valuós per a una comunitat o cultura.