Les Intel·ligències Múltiples de Gardner: Comprendre i Desenvolupar el Teu Potencial

Les Intel·ligències Múltiples de Gardner

La vida emocional creix en el sistema límbic, sobretot a l’amígdala, que funciona com una mena de sentinella de la ment. Aquí neixen les sensacions de plaer o disgust, d’ira o de por.

És en el neocòrtex on es processen els senyals interiors o exteriors, el que ens permet fer plans i tenir expectatives.

El que fem amb les emocions depèn del nostre nivell d’intel·ligència emocional.

Gardner considera que la intel·ligència és una amalgama de destreses per a crear, aprendre i resoldre problemes, que permet a l’individu resoldre les situacions de la vida i fer quelcom valuós per a una comunitat o cultura.

La majoria dels individus tenen totes aquestes intel·ligències, encara que el seu desenvolupament depèn de la dotació biològica, la seva interacció amb l’entorn i de la cultura imperant.

Les intel·ligències es combinen i s’utilitzen en diferents graus de manera personal i única.

Gardner reconeix que les intel·ligències es poden desenvolupar, quan fins fa poc temps es considerava innata i inamovible.

Hi ha persones que aprenen amb més facilitat que altres, hi ha diferències entre persones que es desenvolupen en un medi social o un altre. Hi ha diversos perfils intel·lectuals. Gardner considera 8 tipus d’intel·ligència:

1. Intel·ligència Lingüística

Capacitat per a fer servir paraules de manera efectiva, en forma oral o per escrit.

Poètica, retòrica, mnemotècnia, explicació, metallenguatge

2. Intel·ligència Logicomatemàtica

Capacitat per a utilitzar els nombres i raonar adequadament.

3. Intel·ligència Espacial

Richard Burton

4. Intel·ligència Musical

5. Intel·ligència Kinestèsica

6. Intel·ligència Intrapersonal

7. Intel·ligència Interpersonal

8. Intel·ligència Naturalista

Watson i Crick, Ramon i Cajal, Darwin

Si la teoria de Gardner és correcta, les proves de QI tradicional només mesuren una part de la intel·ligència.

Una implicació d’aquesta teoria es troba en el món escolar. No resulta lògic que tots els alumnes aprenguin les mateixes coses de la mateixa manera.

Els sistemes educatius han d’aconseguir que el procés d’ensenyament-aprenentatge sigui una pràctica personalitzada i descobrir els talents de cada persona, quins camps del coneixement l’atreuen més i on podria desenvolupar millor les seves habilitats.