Intervenció Primerenca: Millora del Desenvolupament Infantil

Clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,13 KB

La intervenció primerenca és un tipus d’intervenció específica adreçada a nens i nenes amb trastorns o problemes de desenvolupament o que es troben en risc de patir-ne. Inclou tots els processos relacionats amb la prevenció, la detecció, el diagnòstic i l’atenció de necessitats de suport educatiu al més aviat possible, per tal de poder implementar les actuacions compensatòries necessàries. Va dirigida a tota la població infantil que pot estar inclosa dins del paràmetre de necessitats específiques de suport educatiu (NEAE).

Benefici: Facilita a tots aquests infants els recursos necessaris per millorar el seu desenvolupament i minimitza l’agreujament de les conseqüències que aquestes alteracions o situacions adverses poden repercutir en l’infant. I s’ha de iniciar com més aviat millor, ja que la intervenció serà més efectiva dins dels anomenats períodes crítics, que es produeixen especialment en els tres primers anys. Cal detectar el problema com més aviat millor per poder iniciar una estimulació compensatòria dins dels períodes crítics, que és quan és més efectiva. Diferents grups que s’inclouen sota la denominació d’infants amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE).

La normativa educativa identifica que els grups que s’inclouen dins la categoria de NESE són els següents:

  • Infants amb necessitats educatives especials (NEE). Requereixen determinats suports i atencions educatives específiques derivades de:
    • Diversitat funcional, ja sigui física, sensorial (visual o auditiva) o intel·lectual.
    • Trastorns greus de conducta, que engloben un ampli ventall de trastorns coneguts genèricament com a trastorns de l’espectre autista (TEA).
  • Infants amb dificultats específiques d’aprenentatge (DEA). Aquestes dificultats inclouen les alteracions que es donen en els processos psicològics implicats en l’adquisició i ús d’habilitats lingüístiques, de comprensió, de raonament o matemàtiques.
  • Infants amb trastorns per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH). Es tracta d’una síndrome conductual que es caracteritza per la falta d’atenció i impulsivitat. No obstant això, ja hem vist que a l’Educació Infantil difícilment està diagnosticat, però sí que s’hi detecten uns trets determinats del que es coneix com a inestabilitat psicomotriu.
  • Infants en desavantatge per especials condicions personals o d’història escolar (ECOPHE). Motivat generalment per limitacions familiars o socioculturals, o per una instrucció inapropiada o insuficient.
  • Infants amb incorporació tardana al sistema educatiu, en molts casos, vinculada al procés immigratori.
  • Infants amb altes capacitats intel·lectuals, tot i que aquest diagnòstic és poc habitual en l’etapa infantil, especialment al primer cicle.


3. Defineix els conceptes d’integració educativa i inclusió educativa, indicant-ne les diferències.

La integració educativa és una estratègia orientada perquè els infants amb necessitats educatives especials s’incorporin a l’educació ordinària amb els suports necessaris. El concepte clau en aquest model és l’atenció a la diversitat, que consisteix a proporcionar a les nenes i nens en situació de desavantatge les ajudes i els recursos que necessiten per fer possible la seva integració a l’aula. Aquests suports poden ser molt variats: personal especialista, productes de suport, adaptacions individualitzades, etc.

La inclusió educativa es considera aquella educació en procés que incorpora a tots els nens i nenes d’una comunitat perquè aprenguin junts, independentment de les condicions personals, dels handicaps, de l’origen o de la problemàtica.

L’escola inclusiva és una escola diversa en la qual conviuen tots els infants, al marge de les necessitats específiques que tinguin. Així, ocupen un espai comú, estableixen vincles, generen aprenentatges mutus i adquireixen valors relacionats amb la tolerància, el respecte, la diversitat o la interculturalitat.

INTEGRADOR: diferencia com una limitació en l’aprenentatge, tendeix a cobrir les diferències i integració parcial.
INCLUSIU: oportunitat d’aprenentatge, no busca atenuar, perquè entén que són reals i inclusió total.

8. Diferencia entre adaptació curricular significativa i adaptació curricular no significativa.

  • Les adaptacions curriculars no significatives: S’adeqüen elements que no modifiquen substancialment la programació del grup classe. Es duen a terme amb nens i nenes amb certes dificultats d’accés o que requereixen una certa adaptació de l’entorn (adaptació d’espais o materials) o de la metodologia (per exemple, una dedicació més personalitzada).
  • Les adaptacions curriculars significatives: Exigeixen unes mesures extraordinàries d’atenció a la diversitat i requereixen una modificació substancial de la programació. Acostumen a partir d’una reformulació dels objectius i, per tant, de tots els elements de la programació.


12. Fes una llista d’aspectes metodològics que cal aplicar en la intervenció amb infants:

Com a norma general, és imprescindible seleccionar la metodologia de treball de la mateixa manera que es fa al seleccionar objectius. A més a més, és imprescindible la coordinació entre totes les persones implicades en la seva educació: tutora o tutor, personal de suport, serveis especialitzats i família, per tal que la intervenció educativa es realitzi amb la màxima coherència i col·laboració possible.

a) Amb síndrome de Down

  • Presentar imatges, dibuixos i objectes per manipular. Això els ajudarà a millorar la retenció d’informació, perquè perceben millor la informació per via visual que per via auditiva.
  • Donar pautes d’actuació, estratègies i maneres d’actuar concretes, en lloc d’instruccions de caràcter general, que són poc precises.

A més, durant la realització de l’activitat cal ser flexible, tant en la presentació, com en el suport i la durada.

b) Amb inestabilitat psicomotriu.

  • Afermar i refermar normes.
  • Reforçar l’autoestima dels infants posant en relleu i valorant tot allò que fan bé.
  • Presentar les activitats de forma lúdica, amb diferents nivells de dificultat que requereixin un cert grau de concentració i atenció.
  • Crear un ambient de calma. Més s’ha de treballar en un ambient de calma on les activitats lúdiques siguin variades i de poca durada. L’educadora o educador ha de ser flexible; si l’infant té dificultat en un tipus d’aprenentatge, se n’ha d’afavorir un altre.

c) Que necessiten cadira de rodes.

De vegades, l’infant disposarà del suport d’una vetlladora o vetllador per acompanyar-lo en els desplaçaments al pati o les sortides; per atendre’l en aspectes d’autonomia personal. També és molt important afavorir la socialització i la participació en totes les activitats per tal que se senti com un més a l’aula. Per aconseguir-ho, l’educadora o educador l’ha de tractar com a la resta, però mirant de pal·liar-ne les dificultats.

d) Amb TEA.

Tenint en compte la gran heterogeneïtat de trastorns de l’espectre autista, és complex determinar directrius vàlides per al conjunt de l’alumnat. Les actuacions s’han d’orientar a aconseguir la màxima normalització possible de l’alumnat en la convivència escolar, familiar i social. S’utilitzaran recursos visuals (dibuixos, cartells, targetes, etc.) com a elements habituals de treball.


15. Fes una llista d’avantatges que aporta la realització del massatge infantil com a tècnica d’estimulació primerenca, especialment per a nounats prematurs i amb retards en el desenvolupament.

A més a més de satisfer la necessitat vital del contacte físic, comporta una sèrie de beneficis:

  • A nivell afectiu. És una estona de dedicació exclusiva, tant per al nadó com per a la mare o el pare (o persona adulta). Activa els elements principals per facilitar un contacte afectiu intens a través de la pell, de la mirada, dels gestos, del somriure, dels sons i de les olors.
  • A nivell gastrointestinal. Ajuda a madurar el sistema gastrointestinal del lactant, ja que es produeixen menys còlics o se n’alleugera el malestar.
  • A nivell immunològic. Diversos estudis relacionen els aspectes emocionals amb el sistema immunitari. En aquest sentit, el massatge reforça el sistema immunitari perquè ajuda a reduir les hormones de l’estrès; proporciona una sensació de benestar, provocant una relaxació física i mental, així com un sentiment de seguretat i confiança.
  • A nivell del sistema nerviós central. La pell és una font contínua d’informació; això afavoreix la capacitat de rebre estímuls, ampliant-ne els límits, i incrementa les connexions sinàptiques. Alhora afavoreix el desenvolupament de l’atenció, la curiositat i el desig d’interaccionar amb l’entorn.
  • Per al sistema muscular. El massatge té un efecte relaxant i tonificant de la musculatura. Afavoreix la comunicació no verbal a través del tacte i incrementa la capacitat sensorial propioceptiva.
  • Ajuda a augmentar de pes nadons prematurs, segons estudis elaborats en unitats de Neonatologia.

Entradas relacionadas: