Introducció a la Psicologia: Mètodes, Història i Aplicacions

Etimologia i Definició de Psicologia

Etimologia: Psicologia és una paraula d'origen grec, que està composta per Psique (ànima) i Logos (coneixement).

És una ciència que estudia la conducta (o comportament) i la consciència (ment).

• Conducta: Els seus resultats seran acceptats científicament, però s'han d'emmarcar dins les ciències socials o humanes.
• Consciència: S'estudia la ment. Els seus resultats són científics, encara que des de finals del segle XX fins al XXI aquest enfocament ha evolucionat.

Necessitat de Matematització

La psicologia ha de matematitzar els seus resultats i expressar les dades que estudia i les regularitats que troba amb la simbologia matemàtica.

Tipus de Ciència i Mètodes en Psicologia

Tipus de Ciència

1. Naturals: Estudien els fonaments de la natura, les causes i relacions (física). També estudien conceptes abstractes i no realitats físiques per entendre el que ens envolta.
2. Formals: (Ex: lògica, matemàtiques).
3. Socials o Humanístiques: Per exemple, prenen els humans, però no se'ls pot estudiar simplement com un objecte; per això, el mètode ha de ser científic i adaptat (Psicologia, Sociologia).

Mètodes Principals

En psicologia s'utilitzen principalment dos mètodes:

1. Extrospecció: Mètode científic basat en l'observació externa del comportament.
2. Introspecció: Observació dels propis estats mentals i processos conscients.

El Procés de Dol (Kübler-Ross)

Elisabeth Kübler-Ross era una doctora que va estudiar les persones en etapes sentimentals difícils i va descriure 5 etapes comunes en el procés de dol:

1. Negació
2. Ira
3. Negociació
4. Depressió
5. Acceptació

Mètodes Científics Específics (Extrospecció)

1. Psicomètric: Utilitza instruments anomenats 'tests' per obtenir informació objectiva, la qual tindrà un tractament matemàtic de tipus estadístic. Aquesta informació es pot comparar, però no necessàriament comprovar causalitat directa.
2. Experimental: L'utilitzen principalment les ciències naturals, però també la psicologia. Dona els resultats més fiables i vàlids per establir relacions causa-efecte. És l'únic que pot complir els objectius de control i explicació causal.
3. Observacional: Consisteix a obtenir informació a través dels sentits, observant sistemàticament les circumstàncies o comportaments que després es descriuen i analitzen.

Breu Història de la Psicologia

Pitàgores i el Dualisme

Pitàgores va ser un dels primers a proposar la teoria del dualisme antropològic, que consisteix a afirmar que l'ésser humà està compost per dues parts: Cos i Ànima, sent aquesta última la més important. Creia en la metempsicosi o reencarnació (influència de l'Orfisme). Pitàgores deia que l'ànima s'ha d'estudiar, però no es pot tocar ni veure directament.

A finals del segle XIX, amb el naixement de la psicologia científica, l'enfocament es desplaça cap a l'estudi de la ment i la consciència de manera més empírica.

Psicobiologia: Cervell i Conducta

És una disciplina científica que estudia els fonaments biològics de la conducta, com s'organitza el sistema nerviós i quines són les seves funcions. Analitza la relació entre la funció cerebral i el comportament.

Inicis de la Psicologia Científica

Elements clau per a la seva consolidació com a ciència:

• 1) Publicació de manuals sistemàtics.
• 2) Creació de laboratoris per desenvolupar i provar hipòtesis experimentalment.
• 3) Creació de revistes científiques per difondre investigacions.

Wilhelm Wundt i el Primer Laboratori

Wilhelm Wundt, fisiòleg alemany, és considerat el pare de la psicologia experimental. Va crear el primer laboratori de psicologia experimental a Leipzig (Alemanya) el 1879. Investigava els continguts mentals (sensacions, sentiments i imatges) mitjançant la introspecció controlada i l'experimentació. Defensava que es podia estudiar científicament l'experiència conscient i investigava sobre la sensació, la percepció i la descripció de la consciència.

Diferències: Psiquiatre, Psicòleg, Neuròleg

• Psiquiatre: Metge que s'ha especialitzat en trastorns mentals. Té formació mèdica, coneix les bases fisiològiques de la condició humana, el sistema nerviós, el funcionament del cervell i pot diagnosticar malalties mentals i receptar fàrmacs.
• Psicòleg: Professional amb estudis universitaris (Grau en Psicologia), però sense formació mèdica formal. Avalua, diagnostica (trastorns psicològics) i intervé en problemes emocionals, de comportament o cognitius. Treballa amb persones que tenen dificultats o trastorns, o que busquen millorar el seu benestar, utilitzant teràpies psicològiques. No pot receptar fàrmacs.
• Neuròleg: Metge especialitzat en el diagnòstic i tractament de les malalties orgàniques del sistema nerviós (cervell, medul·la espinal, nervis).

Àrees d'Aplicació de la Psicologia

1. Psicologia de l'Activitat Física i l'Esport: El psicòleg ajuda a millorar el rendiment esportiu, la motivació, la gestió de la pressió, la seguretat, la confiança i l'autoestima mitjançant plans de treball específics.
2. Psicologia Clínica i de la Salut: Avalua, diagnostica i tracta trastorns mentals i problemes psicològics. Promou hàbits saludables i l'adaptació a la malaltia. Treballa de manera individual, però també amb teràpies de parella, família o grup. Es troba en hospitals, centres de salut mental, consultes privades, etc.
3. Psicologia de les Drogodependències: Intervé en l'explicació, avaluació, tractament i prevenció de les addiccions, sovint formant part d'equips interdisciplinaris.
4. Psicologia de l'Educació: Intervé en els processos d'ensenyament i aprenentatge, l'orientació acadèmica i professional, les dificultats d'aprenentatge, la millora de la convivència escolar, etc.
5. Psicologia de la Intervenció Social: Treballa per millorar el benestar i la qualitat de vida de diversos col·lectius: infància i joventut en risc, tercera edat, persones amb discapacitat, promoció de la igualtat de gènere, suport a minories socials, etc.