Introducció a la Sociolingüística: Conceptes Clau

La Sociolingüística

1. Lingüística i Sociolingüística

1.1 Lingüística

Definició: La lingüística és la ciència del llenguatge. Estudia les unitats i les regles de combinació que es donen en els diversos nivells de la llengua (fonètic, fonològic, morfològic, sintàctic i lexicosemàntic). El seu objectiu central és la construcció d’una teoria general del llenguatge.

Com que la llengua pot estudiar-se des de molts punts de vista, la lingüística ha donat pas a altres ciències: psicolingüística, neurolingüística, patologia del llenguatge, etc.

1.2 Sociolingüística

Definició: La sociolingüística és un camp interdisciplinari que comprèn l’estudi de les interrelacions entre el fenomen lingüístic i el fenomen sociocultural. Estudia l’ús de la llengua entre els seus parlants: és a dir, les relacions entre la llengua i la societat.

La sociolingüística va néixer com a disciplina d’estudi l’any 1950. Durant aquests anys, la sociolingüística ha anat ampliant el camp de recerca en paral·lel amb altres disciplines: filosofia, psicologia, antropologia…

1.3 Les diverses perspectives de la sociolingüística

Hi ha 3 pols (perspectives): el pol social i col·lectiu, el pol psicològic i individual i el pol lingüístic i estructural.

• El pol social i col·lectiu: Comprèn l’estudi de la sociologia de la llengua, en concret el multilingüisme, el contacte de llengües i la substitució lingüística.
• El pol psicològic i individual: Inclou l’estudi de les ideologies, l’estudi de les actituds englobat dins la psicologia social de la llengua i l’anàlisi de la relació entre llengua i ensenyament.
• El pol lingüístic i estructural: Inclou l’estudi de la variació lingüística, dels fenòmens d’interferència pel contacte entre llengües i la planificació del corpus.

1.4 La sociolingüística catalana

Definició: La sociolingüística catalana són les recerques sobre la llengua catalana i sobre les relacions que aquesta estableix amb les llengües amb les quals està en contacte.

Els temes principals són: la fixació de la normativa i les relacions entre aquesta i les diverses varietats lingüístiques, el fenomen de llengües en contacte, el bilingüisme, la diglòssia, etc.