Introducció a la Sociologia: Conceptes Clau i Autors

Introducció a la Sociologia

La sociologia és l'estudi sistemàtic de la societat humana, de la vida social i els grups que la componen. La sociologia és una presa de consciència, una forma de pensar i una manera d'entendre els fenòmens socials.

Apareix com a disciplina amb caràcter propi a principis del segle XIX, utilitzada per primera vegada per A. Comte (1824). Té per objecte l'estudi racional i crític de la societat humana. La sociologia es converteix en la ciència positiva que utilitza un mètode experimental, i es troba en la política d'Aristòtil s.IV aC.

Avenç en la filosofia, filosofia de la història, teories de l'evolució, canvis provocats per la revolució industrial i Francesa fan l'inici d'un estudi sistemàtic i objectiu del comportament humà i de la societat.

August Comte (1798-1857)

Vol comprendre científicament la societat per després reorganitzar-la. Pensa que la societat està sotmesa a lleis que regulen el fet social i la història, i creia que la sociologia ha de descobrir aquestes lleis. Fa una proposta de la llei dels tres estats: l'estat teològic, metafísic i positiu o científic. Creu que la ciència positiva és l'astronomia, la física i la biologia. Va ser el primer en fer servir aquest terme per tal de delimitar l'àrea que s'havia d'ocupar de l'estudi de la societat.

Karl Marx (1818-1883)

Intenta explicar la situació després de la revolució industrial. Aquesta situació és provocada per la societat capitalista, i la causa era per la influència econòmica. En el capitalisme, els propietaris del capital eren la classe dominant, i els pobres eren la classe dominada. Deia que el capitalisme s'acabarà quan la societat sigui sense classes i sense divisions entre rics i pobres.

Durkheim (1858-1917)

Creia que la societat havia de ser estudiada igual que els científics estudien la natura. El fet més rellevant de la societat moderna era la divisió del treball. Els individus de la societat moderna tenien manca de consciència social, no solidaritat social. La societat moderna ha creat noves necessitats que no es poden satisfer amb els mitjans de les persones, i això passa pel trencament de vincles tradicionals.

Weber (1864-1920)

Creia que els factors econòmics eren importants, però no eren l'únic motor de la història. Pensava que la religió cristiana havia influït en el capitalisme i que el capitalisme no és l'únic factor de la societat; també són importants la ciència i la burocràcia.

Després de la Segona Guerra Mundial, es produeix la universalització de la sociologia, institucionalització acadèmica i professional. L'aparició d'organismes acadèmics de sociologia va provocar:

• L'especialització i parcel·lació de la sociologia.
• La cooperació interdisciplinària entre totes les ciències socials.
• El desenvolupament de mètodes i tècniques d'investigació social.

Apareixen diversos corrents sociològics:

• L'estructural-funcionalisme (la societat com un organisme viu).
• L'internacionalisme simbòlic (representat per Mead, els elements de la vida són els resultats de les interaccions socials).

L'escola de Frankfurt (reflexió i teoria crítica, fet social més important que fets naturals, l'home ha convertit en mercaderia tot el que és humà, nova racionalitat = llibertat per a l'ésser humà.