L'Islam: Origen, Creences, Expansió i Impacte Històric

Segle VII - Nova religió: l'Islam (submissió). Va tenir origen a Aràbia, Orient Mitjà. Els seus habitants vivien als oasis i es dedicaven a l'agricultura, ramaderia i comerç. Eren politeistes (creença en moltes divinitats). El seu centre religiós era la ciutat de La Meca, on es trobava el santuari de la Kaaba.

Mahoma va néixer a La Meca l'any 570 i, segons la tradició, l'arcàngel Gabriel li va anunciar que era el profeta d'Al·là (Déu) i que havia de dedicar-se a una nova religió, l'Islam, basada en la submissió a la voluntat divina. Mahoma va portar el seu missatge a La Meca, però va ser rebutjat i perseguit.

622 - Mahoma es va refugiar a Medina: és l'anomenada Hègira, l'inici de l'era musulmana.

Mahoma va convertir els habitants de Medina a l'Islam, amb ells va conquerir La Meca l'any 630 i va destruir els ídols de la vella religió. Quan Mahoma va morir, l'any 632, havia conquerit Aràbia, i la major part dels àrabs ja eren musulmans. Musulmà: creient.

El llibre sagrat dels musulmans és l'Alcorà. Conté les revelacions d'Al·là a Mahoma, recollides i escrites després de la seva mort (114 capítols: bases de l'Islam, regles de vida dels creients).

Els musulmans tenen cinc regles per complir:

1. Monoteisme: han de creure en un únic Déu, Al·là, que no és comparable amb res i no pot ser representat en imatges.
2. Resar: cinc vegades al dia.
3. Dejunar: el mes del Ramadà.
4. Fer almoina (fer el bé).
5. Peregrinar a La Meca: una vegada a la vida.

Prohibit: beure alcohol, menjar porc, jocs d'atzar i vestir impúdicament.

Mesquites: lloc de culte dels musulmans. S'hi reuneixen el divendres per resar. Estructura molt bàsica: pati obert, sala d'oracions i minaret per convocar a l'oració.

Imams: dirigeixen les oracions.

Ulemes: interpreten els textos sagrats.

Sunnisme: 90%, en mans dels califes, no successors directes de Mahoma.

Xiisme: 10%, descendents directes de Mahoma, descendents d'Alí, el seu cosí i gendre.

L'organització social i la conducta es basen en l'Alcorà.

Primera expansió dels musulmans: es produeix a Egipte, Síria i l'Iraq (632-644).

Després van ocupar el Nord d'Àfrica i la Península Ibèrica. El procés va ser aturat a França, a la Batalla de Poitiers (732), on els musulmans van ser derrotats pels francs. Cap al nord, es van endinsar a l'Imperi Bizantí i van arribar fins a la seva capital, Constantinoble. Cap a l'est, van ocupar Pèrsia i l'Afganistan, i van arribar a l'Àsia central i a l'actual Pakistan.

Tots els territoris conquerits van quedar sota l'autoritat de la dinastia omeia de Damasc (Síria). Delegaven el seu poder en un visir i uns governadors (emirs).

Els pobles conquerits podien mantenir la seva religió, però molts es van convertir a l'islam per avantatges socials i econòmiques, ja que així no pagaven tributs.

La dinastia dels Abbàssides de Bagdad es va fer amb el califat l'any 750. L'expansió va acabar, però l'Islam es va propagar per influència dels navegants i caravaners.