U de Jackson Pollock: Anàlisi d'un Dripping Expressionista

Catalogació

Nom: U

Pintor: Jackson Pollock (1912-1956)

Estil: Expressionisme abstracte

Cronologia: 1950

Breu ressenya

Tècnica: Oli, esmalt i pintura d'alumini

Suport: Tela

Lloc: National Gallery of Art, Washington

Primera aproximació: Es tracta d'una pintura plenament abstracta

Anàlisi formal

Composició

Quadre innovador des del punt de vista compositiu: Pollock ocupa tota la superfície pictòrica, el que es coneix amb l'estil all-over-painting (superfície completament pintada). Els densos entramats lineals que es van formant pels regalims de diferents colors s'estenen per tota la superfície de la tela, tot reproduint pictòricament els ritmes dinàmics emprats per l'artista en la seva creació. El resultat d'aquesta acció provoca l'abandonament de la idea tradicional de composició en termes de relacions entre parts, atès que no existeix cap centre d'atenció principal, del qual derivin tots els altres elements. Això provoca que l'espectador no tingui cap punt de referència des del qual començar a analitzar l'obra.

Elements plàstics: traç i color

Igual que amb la forma, el color tampoc segueix les lleis tradicionals. No existeix una lògica de contrast, sinó el desig de pintar en estat pur. D'altra banda, la profunditat suggerida a la tela no és producte de cap tipus de perspectiva cromàtica, sinó de la superposició de les capes de pintura. Per a l'elaboració d'aquesta pintura, remarcablement transparent malgrat les moltes capes de color, Pollock va deixar degotar l'esmalt, l'oli i la pintura d'alumini sobre el llenç, sense preparar, col·locat directament a terra. Els colors, blanc, blau, groc, gris, rosa, i negre, són utilitzats directament i llençats, amb força, mitjançant llaunes foradades o pinzells i pals amarats de pintura. És la tècnica del dripping (esquitxades de colors).

Ritme

L'energia del traç i la violència gestual suggereix velocitat i força.

Tècnica

Per a la seva creació, Pollock concebia el quadre com la realització d'un ritual. Fixava la tela a terra, sense cavallet, i posteriorment hi feia regalimar la pintura emprant bastons o ganivets, o bé directament del pot fent-hi prèviament algun forat.

Estil

Biografia

Jackson Pollock és l'artista més destacat de l'Expressionisme abstracte. Va començar a estudiar pintura a l'Art Students League de Nova York. Entre els anys 1935 i 1942, Pollock va treballar per al Work Progress Administration, un projecte concebut pel govern per introduir l'art en els edificis públics. En aquestes primeres obres Pollock pinta escenes realistes de la vida nord-americana. A partir del 1943, va rebre un gran nombre d'influències –els muralistes mexicans, el Surrealisme, Picasso i els indis navahos de l'Amèrica del Nord- que l'artista va aglutinar, l'any 1947, quan va realitzar el primer dripping, una nova tendència pictòrica consistent en fer regalims i taques cromàtiques damunt la tela per mitjà de moviments ràpids i nerviosos. El resultat de tot això són formes abstractes que poden ser considerades com l'empremta impulsiva de l'artista, com recullen Cavall de fusta, Número 10 A (1948) i Número 8 (1949). Aquest primer dripping va esdevenir una obra cabdal de la nova pintura nord-americana, i Pollock no va abandonar aquest estil fins poc abans de morir. Al llarg de la seva vida, Pollock no va ser excessivament valorat, però el pas dels anys la seva obra ha anat guanyant consideració, fins a fer-se un lloc entre les més importants del segle XX.

Context històric

1950. Els Estats Units, vencedors de la Segona Guerra Mundial. Canvi de capitalitat de l'art: de París a Nova York. Guerra freda entre els Estats Units i Rússia. Creació de les segones avantguardes. Cap a finals dels anys 50 aquest corrent es va anar debilitant per la mort de Pollock i l'aparició del Pop Art.

Estil: Expressionisme abstracte

L'Expressionisme abstracte comença el 1947, quan Pollock va fer el seu primer dripping, una pintura dinàmica i gestual, allunyada totalment del llenguatge figuratiu i resultat de la fusió de l'automatisme surrealista i l'abstracció. No obstant això, el terme Expressionisme abstracte no és prou exacte, ja que s'hi poden distingir vàries branques, destacant-ne dues:

• Pintura gestual: pintura en la qual el gest automàtic de l'artista, plasmat en una pinzellada ampla i empastada, és un element bàsic en la construcció de la imatge, i una estructura compositiva que elimina la distinció clara entre dibuix i pintura: la pinzellada és, alhora, contorn i taca. A més de Pollock, destaca Sam Francis.
• Pintura de l'Espai: Fa una pintura de taques planes sense cap funció descriptiva, i explota el potencial comunicatiu del color quan és aplicat en grans superfícies, de manera que l'espectador s'ha de col·locar gairebé «dins» el quadre per contemplar-lo. El representant més significatiu és Mark Rothko.

La pintura U és d'estil Expressionista abstracte en tractar-se d'un dripping que resumeix el gest automàtic de l'artista, la pinzellada ampla, la llibertat expressiva, l'abstracció i l'eliminació de la distinció entre dibuix i pintura, ja que la pinzellada, alhora, és contorn i taca, de la mà de Pollock.

Interpretació

Contingut i significació

U està format per un dens entramat de línies i taques que omplen tota la superfície de la tela, sense deixar-hi cap mena de vestigi figuratiu. Igualment, donant a l'obra un número com a títol –un fet que esdevindrà recurrent a la major part de la seva obra- en reforça encara més el caràcter abstracte i fa que l'espectador s'enfronti a la pintura sense cap dada que pugui condicionar la seva mirada o limitar l'amplitud del significat emocional que pugui transmetre el quadre. L'observador ha de crear, com a segon artista, el seu propi quadre. Datada del 1950, aquesta tela és un dels drippings de mides més grans i resumeix tot el llenguatge plàstic del pintor: gran format, llibertat expressiva i abstracció. L'obra, que posseeix un dinamisme embolcallant, ha estat comparada per alguns experts amb els ritmes primaris de la natura i per uns altres, amb la coreografia d'una dansa, el rastre de la qual ha esdevingut perenne damunt la tela per mitjà del singular procés creatiu utilitzat pel pintor.

El seu procés creatiu va ser plasmat per les fotografies i pel·lícules de Hans Namuth.

Funció

A més de la funció estètica, Pollock busca la complicitat de l'espectador, el qual ha de crear el seu propi quadre.