Joan Fuster: Impacte del seu assaig en la societat

L'impacte de l'assaig de Joan Fuster

Context històric i literari

A partir dels anys 60, amb l'incipient desenvolupament econòmic i els primers senyals de crisi política del franquisme, es produeix un desenvolupament general de la literatura i, evidentment, també de la literatura d'idees, de l'assaig. En aquest gènere, a la literatura catalana, destaquen dues figures excepcionals: Josep Pla i Joan Fuster.

Joan Fuster: figura clau de l'assaig

Fuster (Sueca 1922-1992) és l'assagista valencià més considerable de les generacions sorgides després de la Guerra Civil, amb una força que va depassar l'àmbit literari i es va projectar sobre la vida cultural i civil dels Països Catalans, la consciència unitària dels quals va contribuir a crear. Efectivament, una part molt considerable de la seva obra tracta de temes relacionats amb les peculiaritats socials, polítiques i culturals valencianes, reflexions fetes des d'una posició moral i política compromesa.

"Nosaltres els valencians": obra polèmica

A partir dels anys 60, la seva obra esdevé molt polèmica. El 1962 publica el famós Nosaltres els valencians. En ell, enfocat des d'una perspectiva històrica, Fuster revisa els tòpics sobre el "fet valencià" i reivindica la seva catalanitat, tot i que remarcant les diferències amb Catalunya. També plantejava el País Valencià com un país amb dificultats: provincianisme folklorista i dialectalitzant, la manca d'una força social hegemònica... Per a ell, l'únic camí per a preservar la personalitat valenciana era la unitat amb els altres pobles catalans.

Repercussió i atemptat

Va ser aquest, Nosaltres els valencians, un assaig històric que va representar una fita pel que fa a la cultura i la consciència nacional valenciana i que va tenir una reacció entre els sectors més conservadors de la societat valenciana (sembla que la seva efígie va ser cremada en les falles) i, posteriorment, l'any 1981, va patir un atemptat amb una bomba al seu domicili. Així, la seva figura va transcendir el camp literari estricte i es va projectar al terreny polític i cultural.

L'obra ingent de Fuster

L'obra de Fuster és ingent: més de 50 títols als quals cal afegir articles, pròlegs, col·laboracions, traduccions, etc. A més de ser diversa quant a temes, també ho és en tècniques i gèneres. Ha utilitzat sobretot la forma de l'assaig llarg (El descrèdit de la realitat, Les originalitats) però també l'aforisme (Judicis finals) i el dietari íntim (Indagacions possibles, Causar-se d'esperar).

Pensament i estil

Els seus assaigs de caire humanístic deixen veure la "universalitat" dels seus interessos i de les seves reflexions: la crisi de l'home en el món actual i les manifestacions de l'activitat creadora, són els eixos de les seves preocupacions. Practica com a mètode el racionalisme crític i, com a actitud, l'escepticisme.