Joan Fuster i Joan Francesc Mira: Assaig i Cultura Valenciana

Joan Fuster (1922-1992)

Fou l'assagista més destacat de la literatura catalana del segle XX i la figura intel·lectual més important de la cultura valenciana contemporània. La seva obra es divideix en tres vessants:

• Estudis d'història cultural, centrats en els clàssics valencians (March, Corella, etc.), l'època de la Decadència i la literatura del segle XX.
• Escrits sociopolítics, on tracta les peculiaritats socials, polítiques i culturals del País Valencià, tot transmetent consciència d'identitat nacional (Nosaltres, els valencians).
• Assaig humanístic, on, influït pels racionalistes francesos, reflexiona sobre l'activitat creadora de l'artista, l'especulació moral (Diccionari per a ociosos) i la crisi de l'ésser humà en un món canviant (El descrèdit de la realitat).

Així, amb diverses formes de discurs (literari i/o periodístic) farcit d'un llenguatge connotatiu de lectura fàcil i amena, permet l'exposició de les idees mitjançant un estil incisiu, desmitificador, ple d'ironia i paradoxes, d'expressions col·loquials i marques d'oralitat.

Joan Francesc Mira

És autor d'una àmplia producció assagística, constituïda bàsicament per articles publicats en diaris i publicacions periòdiques, que després han aparegut recollits en volums. Es tracta d'articles que solen partir d'una anècdota de la vida quotidiana, escrits principalment per a un lector comú, i redactats amb un llenguatge no especialitzat o acadèmic, però sí literari. En els seus articles, els quals són producte del columnista d'opinió, es pot apreciar un gust pel joc i per la ironia.

Tracta temes com el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la creació i l'evolució de les identitats i dels símbols que les formen, i la importància de les llengües per a crear i la possibilitat de manipular-les en benefici d'interessos molt concrets, ocupen una part molt considerable dels treballs de Mira. La majoria de les seves reflexions sobre la importància dels símbols en la creació de les identitats nacionals o sobre el paper de la llengua en el terreny nacional són vàlides per a qualsevol societat occidental.