Joan Fuster i Josep Maria Benet i Jornet: Assaig i Teatre Català

Joan Fuster

Joan Fuster és l’assagista peninsular més important de les generacions sorgides després de la Guerra Civil. La seua obra es pot classificar en tres blocs:

• Obres de temàtica humanística i general (el diari). Fuster tracta temes que van de la història a la política, passant pels aspectes més diversos de la vida quotidiana.
• Obres destinades a reflexionar sobre la identitat col·lectiva dels valencians (Nosaltres els valencians), llibre bàsic per al coneixement de la identitat nacional del País Valencià.
• Obres de crítica i d’història literàries: destaquen els estudis dedicats a Ausiàs March, Ferrer, etc.

El conjunt de la producció literària de Fuster es constituí aviat en una referència estimulant de normalitat cultural per a la societat. A més, als seus assaigs se servia d’una llengua literària comuna a tot l’àmbit català.

La influència de Nosaltres els valencians ha estat profunda en la societat valenciana, ja que va actuar com a catalitzador sobre un grup de joves i va obrir pas a una acció molt decidida per construir una cultura nacional i moderna al País Valencià.

A partir de la dècada dels setanta, l’editorial Tres i Quatre va començar a convocar els Premis Octubre, que presentaren la imatge d’un circuit literari integrat amb Catalunya i les Illes Balears.

Josep Maria Benet i Jornet

El 1964 va començar una nova etapa per al teatre català amb l’estrena de Una vella, coneguda olor de Josep Maria Benet i Jornet.

Les primeres obres de Benet i Jornet s’introdueixen en els postulats del realisme històric. Aquesta base realista del teatre de Benet va ser progressivament reformulada per mitjà de l’experimentació formal. L’obra Marc i Cofre va produir una ruptura amb els textos anteriors, ja que oferia una nova proposició teatral que incorporava elements de diferents gèneres com ara els tebeos. La desaparició de Wendy i Berenàveu a les fosques són alguns dels textos més representatius d’aquesta etapa.

Paral·lelament a aquestes obres, Benet en publica unes altres d’adreçades a un públic infantil o juvenil, com Taller de fantasia. Compta també amb una carrera ben prolífica com a creador de guions per a sèries de televisió, la qual combinava amb el que podríem anomenar la seua obra dramàtica major.

Degut a l’estreta relació personal i professional que l’escriptor va establir amb Sergi Belbel, un jove dramaturg i director teatral, el teatre de Benet i Jornet va donar un canvi radical cap a una producció molt més dramàtica. Desig (el seu millor drama) configura un cicle en què reflexiona sobre els seus temes personals. Aquest gran escriptor és un dels pocs dramaturgs catalans de la seua generació que ha modificat i transformat la seua trajectòria d’acord amb les inquietuds de cada període.