Joan Oliver: Teatre Crític i Comèdia Burgesa

El Teatre Català al Segle XX: Joan Oliver

Tipus de Teatre al Segle XX

• Comèdia burgesa: Sorgeix a França al llarg del segle XIX. És una fórmula dramàtica perfecta per al teatre comercial, el que anomenem "pièce bien faite". Aquest mecanisme no només entreté la burgesia, sinó que també referma la seva pròpia ideologia. Es tracta d'una obra divertida amb una administració molt cuidadosa dels "cops d'efecte".
• Teatre frívol: Aquí comencen a sorgir gèneres teatrals diferents com "la revista", d'inspiració francesa, on apareixen els vicis de la societat, i el sainet, peces teatrals en un sol acte de caràcter còmic.
• Teatre crític o revolucionari: Opció dramàtica més crítica amb la societat i els seus mecanismes de funcionament.

Joan Oliver i el seu Teatre

Joan Oliver, conegut com a Pere IV en el món de la poesia, va néixer a Sabadell el 29 de novembre de 1899 i pertany a l'alta burgesia.

El teatre de Joan Oliver ve marcat per alguns factors que el condicionen:

• La dificultat de la seva producció en unes coordenades concretes, perquè el teatre català té poca tradició i poca continuïtat, i això s'agreujarà durant la Guerra Civil i la postguerra.
• L'esperit de revolta que el porta a prendre una actitud de rebuig contra la classe social a la qual pertany. Per tant, la burgesia serà el centre de les crítiques de les obres de Joan Oliver. Això farà que Oliver no tingui èxit entre el públic burgès. És molt important que Oliver pren una actitud moralista i ètica de compromís amb la seva societat i el seu país. Les primeres armes per a això són la ironia, la crítica i la paròdia.
• Formalment, aprofita de la tradició catalana alguns elements de la comèdia burgesa, però des d'una posició diferent, perquè utilitza aquesta tècnica per fer encara més dura la seva crítica a la burgesia.
• El seu estil s'allunya del model noucentista i del retoricisme, i opta per un llenguatge més natural i flexible. Utilitza un lèxic provinent del registre col·loquial i, en alguns casos, vulgar, i utilitza estructures sintàctiques que miren de reproduir les estructures conversacionals.

Etapes del Teatre de Joan Oliver

1a etapa (1928-1936)

Trobarem unes obres que formalment segueixen la tècnica de la comèdia burgesa, però que es caracteritzen per un to crític i realista respecte a la societat. En aquestes obres, la majoria dels personatges són negatius i representatius de tot el que ell rebutja (la burgesia) i són presentats de forma esquemàtica. Generalment, Oliver fa conèixer els seus punts de vista sobre el que s'està representant a l'escenari. En aquesta etapa trobem l'obra Allò que tal vegada s'esdevingué. És a partir de 1938 quan s'incrementen les representacions de teatre polític i, d'entre totes, la més destacada és La fam, que s'estrena en plena Guerra Civil, el 1938.

2a etapa

Comença a partir del final de la Guerra Civil, un període difícil i dur. El teatre català passa per una de les seves pitjors èpoques, els autors o s'han vist a l'exili o els que s'han quedat han trobat la prohibició de representar obres en català. També es prohibeixen les traduccions i això fa que visquin en un aïllament total. Cap als anys 60, es formen grups de teatre i propaguen tendències teatrals europees. Ara trobem obres menys esquemàtiques, tenen menys volum escènic, i aquesta actitud durarà fins als anys 60. A partir d'aquí, Oliver recuperarà el seu optimisme i això es reflecteix en obres menys pessimistes.

Personatges d'"Allò que tal vegada s'esdevingué"

• Caïm: Presentat com un artista, capaç de crear noves paraules. Es destaca la seva gran capacitat de raonament i maduresa. És un jove rebel incapaç d'acceptar les imposicions i gestionar tot allò que no comprèn.
• Querub: L'àngel de l'obra i encarregat d'imposar les prohibicions de Jahvè, el Déu.
• Eva: Una dona comprensiva, tendra i treballadora.
• Adam: Personatge egoista, feble, gandul i que viu del record, del passat (el paradís). No s'ha sabut adaptar a les noves circumstàncies.
• Nara: Es representa amb els tòpics femenins més antiquats. És el centre de les baralles dels dos germans per la possessió de la femella.
• Abel: La contrafigura del seu germà. Feble, envejós, covard, no té imaginació ni voluntat de domini.

Temes Principals

• Autoritarisme: Representat per l'autoritat paterna i divina. Adam exerceix aquesta autoritat de manera arbitrària i la decisió de donar Nara a Abel desencadena el fratricidi.
• El mite bíblic: Oliver aprofita els primers capítols del Gènesi. De fet, Oliver va rebre una educació familiar seguint els cànons de la moral catòlica, i ell es revolta contra tot això i ens ofereix la seva particular versió del tema bíblic, que aprofita de manera simbòlica per criticar durament les relacions familiars típicament burgeses.

Introducció a "Allò que tal vegada s'esdevingué"

Aquest fragment pertany a l'obra teatral Allò que tal vegada s'esdevingué, escrita per Joan Oliver i estrenada el 1936 (primera versió) i el 1977 (segona versió). És una comèdia estructurada en un sol acte. Joan Oliver segueix l'esquema de la "peça ben feta", pròpia de la comèdia burgesa, però la capgira amb intencionalitat crítica. Per crear els personatges, Oliver es basa en el primer llibre de l'Antic Testament, el Gènesi, però la valoració dels personatges ha estat invertida. La història gira al voltant del personatge de Caïm, que és qui representa en escena els pensaments i la ideologia de l'autor. L'acció transcorre en un sol dia, un diumenge de juny.