Joan Roís de Corella i la Poesia Catalana del Segle XV

Joan Roís de Corella (1435-1497)

Figura Clau del Segle d'Or Valencià

Joan Roís de Corella (1435-1497) va ser una figura destacada al final del període daurat de la literatura catalana. Va tenir relacions amb el príncep de Viana i es va moure entre ambients refinats, mantenint amistat amb escriptors valencians contemporanis. Tot i ser mestre en Teologia, la seva vida amorosa complicada es reflecteix en els seus escrits.

Estil Innovador i Influències

Trencant amb la mentalitat medieval, Roís de Corella va adoptar una forma de narrar històries sentimentals que barrejava vers i prosa, inspirat per Giovanni Boccaccio. La seva manera d'escriure es caracteritzava per traslladar trets sintàctics i retòrics del llatí al català. Tot i que es va inspirar en autors clàssics com Sèneca i Ovidi, el seu estil coincidia amb les idees més atrevides de la literatura europea del segle XV.

Temàtica Amorosa i Obra

El tema principal de la seva obra era l'amor, sovint presentat com a consol per a l'enamorament dolorós. Els seus escrits se centraven en tres cicles sentimentals, marcats per les seves pròpies experiències, especialment el cicle de Caldesa, un amor apassionat reflectit en el poema "A Caldesa". A més de la seva faceta literària, Roís de Corella va ser un predicador famós, vinculat a versions dels Salms i textos hagiogràfics com la "Vida de la Verge Maria". Va ser apreciat i reconegut pels seus contemporanis.

La Poesia Catalana del Segle XV

Decadència de la Fin'amors

La fin'amors estava en declivi des de la darreria del segle XIII, malgrat els intents de revifar-la amb els certàmens de la Gaia Ciència a Tolosa de Llenguadoc (1323) i a Barcelona (1393). Aquests certàmens no contribuïren a renovar la literatura, sinó que van donar lloc a una poesia sovint considerada mediocre i decadent.

Renovació a la Cort d'Alfons el Magnànim

La renovació poètica va arribar poc després a la cort napolitana del rei Alfons IV el Magnànim (1396-1458). Aquest monarca es va envoltar d'un grup d'artistes, traductors, poetes i músics destacats, entre els quals:

• Jordi de Sant Jordi
• Gilabert de Pròixita
• Melcior de Gualbes
• Andreu Febrer

Influències Italianes i Evolució

Els escriptors de la cort llegiren els italians Dante Alighieri i Francesco Petrarca, continuadors de la renovació poètica del Dolce stil nuovo, l'obra dels quals els influí decisivament. Malgrat que aquests poetes estaven connectats encara a l'arrel trobadoresca (visible en l'estrofisme i en l'ús d'una llengua esquitxada d'occitanismes), el seu vers va permetre l'evolució de la poesia catalana cap a noves formes i sensibilitats.