El Joc: Cultura, Praxiologia Motriu i Aplicacions Educatives

Relació entre Joc i Cultura

• Hipòcrates (aprox. 300 aC) recomana fer rodar el cèrcol en un tractat de medicina.
• Plató (427-347 aC) a “Les Lleis” afirma: “El joc és un factor determinant en la formació del ciutadà perfecte”.
• Renoir (1885): “La nena amb el cèrcol” (obra pictòrica).
• Roger Caillois (sociòleg) afirma que “el joc és consubstancial a la cultura”.
• Lewis Carroll (1865): “Alícia al país de les meravelles”. Inclou una descripció del joc de criquet.

Conceptes Clau de Praxiologia Motriu

Praxiologia motriu

Ciència de l’acció motriu i especialment de les condicions, modes de funcionament i resultats de la posada en situació d’aquestes accions.

Estratègia motriu

Aplicació sobre el terreny d’un pla d’acció individual o col·lectiu, amb la finalitat de resoldre la tasca proposada per una situació motriu determinada.

Tasca motriu

Conjunt objectivament organitzat de condicions materials i d’obligacions que defineixen un objectiu, la realització del qual requereix la intervenció de les conductes motrius d’un o més participants.

Interacció motriu

Existeix una interacció motriu quan, durant la realització d’una tasca motriu, el comportament motriu d’un individu influeix de manera observable en el de l’altre o diversos de la resta de participants.

Situació motriu

Conjunt d’elements objectius i subjectius que caracteritzen l’acció motriu d’una o més persones que, en un medi físic determinat, realitzen una tasca motriu.

Pilars de la Gamificació

• OBJECTIU CLAR: Definir què es vol aconseguir.
• NARRATIVA: Explicar alguna cosa que ha d’enganxar. Actuar com a dissenyador d’experiències, captar l’atenció dels alumnes, saber el que vols ensenyar.
• DINÀMIQUES: Elements conceptuals que guien l'experiència (restriccions, emocions, progressió...).
• MECÀNIQUES: Processos bàsics que impulsen l'acció (punts, nivells, reptes, recompenses...).
• LES TIC I LES TAC: Ús de Tecnologies de la Informació i Comunicació i Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement.
• LA VALIDACIÓ I AVALUACIÓ: Comprovar i mesurar el progrés i els resultats.

Nivells Formatius en el Joc

• Familiarització: Persegueix motivar i “enganxar” el subjecte mitjançant l’ús exclusiu de jocs.
• Iniciació tècnica: Busca establir les bases tecnicotàctiques (o habilitats específiques) mitjançant jocs i situacions lúdiques.
• Formació tècnica: Perfeccionament tecnicotàctic i adaptació completa al reglament. Es combinen jocs amb exercicis analítics. Aprofundiment.
• Competició: Pretén el màxim rendiment. Purament competitiu.

Nivells d'Exercici segons Piaget

• Jocs d’exercici: Apareixen en els dos primers anys, a l’estadi de pensament sensoriomotor. En un primer moment, els jocs es basen en gestos espontanis per després fer-ho en la reproducció de moviments.
• Jocs simbòlics: Apareixen entre els dos i els set anys, a l’estadi de pensament preoperatori. Els jocs evolucionen des del caràcter individual (reflex de l’egocentrisme infantil, volen ser ells i per a ells) cap a la dimensió sociodramàtica, amb l’entrada en escena de l’altre.
• Joc de regles: Apareixen a partir dels set anys, manifestant-se a tots els estadis restants del desenvolupament cognitiu (“Operacions concretes” i “Operacions formals”). S’aprecia una evolució des d’una concepció rígida de les regles fins a la seva flexibilització.

El Joc en el Currículum Educatiu

• Han de ser fites motrius que cadascú pugui assolir, tenint en compte el seu punt de partida, les seves potencialitats i les seves motivacions. Tothom ho ha de poder assolir tenint en compte que les variables de les persones són diferents.
• S’han de dissenyar de manera que siguin de dificultat variable i prou obertes i flexibles per permetre diferents solucions i maneres diverses de donar-hi resposta, de tal manera que cadascú pugui adaptar-les a les seves característiques.
• L’alumnat també haurà d’identificar, valorar i experimentar diferents activitats motrius culturals i artístiques, com a part rellevant del patrimoni cultural, expressiu i artístic, que poden convertir-se en objecte de gaudi i aprenentatge.

Classificació del Joc

Per criteris materials:

• Instruments de joc: Es classifica segons el tipus d’objecte amb què es juga (o si no es juga amb cap objecte).

Per criteris formals:

• Nombre de jugadors: Individual, parelles, grups (no especificat a l'original).
• Distribució espacial: Camp definit, espai lliure (no especificat a l'original).
• Intervenció jugadors: Intervenció determinada (torns) i intervenció lliure (simultània).

Per criteris pedagògics:

• Edat: Adaptat a diferents etapes evolutives (no especificat a l'original).
• Qualitat física predominant: Joc de resistència, de velocitat, de força, de flexibilitat.
• Acció motriu principal: Joc de curses, de llançament, de salt, de persecució.
• Despesa d’energia: Joc actiu o d’alta intensitat, joc passiu o de baixa intensitat.
• Finalitat metodològica: Joc d’animació, recreatiu, preesportiu, esportiu.
• Anàlisi taxonòmica: Joc de camp (cursa), joc de pista, joc de taula, etc.

Per criteris sociològics:

• Origen cultural: Jocs tradicionals, jocs populars, jocs autòctons (no determinat a l'original).
• Consideració institucional: Jocs esportius reglats, jocs alternatius, jocs cooperatius.