Jocs de pilota a l'Àsia

Orient Llunyà

Tsu Chu (La Xina)

Ha estat demostrat que el joc amb el peu anomenat Tsu Chu (també pot ser lletrejat com a Tsu'Chu) sorgí a l'antiga Xina el 2500 AC. Tsu significa "trepitjar la pilota amb els peus" i Chu pot ser traduït directament com "una pilota feta de cuir i farcida". D'acord amb els arxius, era típic jugar el joc en celebracions de l'aniversari de l'emperador. L’objectiu del Tsu Chu era fer entrar la pilota a través d'una petita xarxa oberta. Aquesta xarxa era construida sobre canyes de bambú. Considerant que l'obertura era aproximadament de 30 o 40 cm de diàmetre (1 peu) i que romania elevada aproximadament 9 metres (30 peus) del terra, es necessitava un alt nivell d'habilitats per jugar. Durant la dinastia Ts ' in (255 AC -206 AC) una classe de Tsu Chu era usada com a entrenament per als soldats. En temps de la dinastia Han (206 AC -220 DC) el Tsu Chu es va anar jugant diàriament. Un manual de guerra d'aquell període de temps presentava exercicis físics anomenats Tsu Chu. Aquests exercicis incloïen una pilota de cuir plena de plomes i cabells, eren similars al joc de Tsu Chu i es deia que els jugadors havien d’impedir l'anotació. Sense comptar amb les mans, qualsevol altra part del cos era útil per intentar anotar.

Kemari (El Japó)

Des del 300 AC -600 DC els Japonesos van desenvolupar un joc anomenat Kemari (també dit Kenatt). Era jugat per vuit o menys persones amb una pilota de cuir de cérvol que tenia de nou a deu polzades de diàmetre. Els jugadors havien d'evitar que la pilota toqués el terra fent malabars amb els seus peus i fent passades col·lectives d'un a un altre. El típic camp de joc per al Kemariera anomenat Kikutsubo. Per tradició, el Kikutsubo era una forma rectangular amb un arbre plantat a cada cantonada (la versió clàssica mostrava quatre arbres diferents: cirerer, auró, salze i pi). Quan es trepitjava la pilota el jugador havia de dir ariyaaa! (allà vaaa!), i ari! (aquí!) quan li passava a algú més.
El període entre el segle X i el XVI va ser l'edat d'or per al Kemari. El joc es va estendre a les classes baixes i es va convertir en la inspiració per a poetes i escriptors d'històries. Cap als segles XIII i XIV van emprar un vestit específic: els jugadors de Kemari usaven vius uniformes de mànigues llargues. El joc de Kemari és encara jugat avui en dia per entusiastes japonesos que volen preservar les seves velles tradicions. Hi ha registres que suggereixen que els jugadors japonesos de Kemar i els jugadors de Tsu Chu xinesos es van conèixer el 50 AC. Això podria ser considerat com el primer "joc internacional" i va ser un esdeveniment formidable.