Josep Carner i el Noucentisme: 'Els fruits saborosos'

Josep Carner: Poeta i figura clau del Noucentisme

Josep Carner (1884-1970) fou un destacat poeta, periodista, dramaturg i traductor català. Considerat el màxim representant de la poesia del Noucentisme, el seu programa modernitzador i catalanista va influir no només en la literatura i l'art de l'època, sinó també en el desenvolupament científic i econòmic de principis del segle XX.

Ideologia del Noucentisme

La ideologia noucentista es basava en valors com la raó, la precisió, la serenitat, l'ordre, la mesura i la claredat. Rebutjaven els corrents culturals precedents, com el Modernisme o el Romanticisme, que exaltaven els sentiments extrems i el trencament de les normes. Els noucentistes, en canvi, preferien la mesura, vista com a signe de civilitat, i s'inspiraven en el món clàssic com a model a seguir.

S'oposaven al laïcisme i al positivisme, ja que aquests corrents combatien un cristianisme que ells identificaven amb el país. Allunyant-se del naturalisme i dels moviments realistes, que buscaven reproduir la realitat tal com era, els noucentistes concebien l'art com a artifici i transformació del que es veu, mostrant-la com un ideal.

"Els fruits saborosos": L'obra mestra de Carner

Els fruits saborosos, publicada l'any 1906, és considerada la primera obra plenament noucentista de Carner i una de les més importants de la seva trajectòria. Aquest poemari, compost per 18 poemes breus, marca un punt d'inflexió en la seva obra.

Anàlisi d'"Els fruits saborosos"

En cada poema, Carner utilitza un doble pretext:

• El fruit que dóna títol al poema.
• Una reflexió sobre el pas del temps.

Els personatges es caracteritzen segons la seva etapa vital:

• Infantesa: innocència.
• Maduresa: serenor.
• Vellesa: resignació.

Carner manipula l'idil·li clàssic per fixar valors morals com:

• La previsió.
• El domini de la natura.
• El seny.
• La serenor.
• El control de les situacions.
• La família.
• El plaer de les petites coses.

Els poemes estan ordenats segons l'etapa vital i mostren una acceptació harmònica del pas del temps, pròpia del classicisme. En els poemes sobre la vellesa, preval l'aspecte positiu i la capacitat de treure profit de les circumstàncies.

Mètrica i estil

La mètrica predominant és el vers alexandrí amb cesura després de la sisena síl·laba, que reforça l'estructura classicista i demostra el virtuosisme de Carner. Les referències a la cultura clàssica són nombroses, amb noms de personatges i ambientacions mediterrànies, en contrast amb l'ideari del Modernisme.

Eugeni d'Ors i el Noucentisme

Eugeni d'Ors, conegut pel pseudònim Xènius, fou una figura clau del Noucentisme. A través de la seva obra, va transmetre:

• Un model de dona ideal per al canvi social.
• El seu rebuig al Romanticisme i al Modernisme.
• La seva opinió sobre el Noucentisme i el seu suport al moviment.
• L'ús de paraules per reformar la societat mitjançant l'europeïtzació de la cultura i la literatura catalana.

Xènius s'introdueix a la història com a narrador, donant veu a les idees del Noucentisme.