El Jurament dels Horacis: Anàlisi i Context Neoclàssic

El Jurament dels Horacis

Autor: Jacques-Louis David

Cronologia: 1784

Tècnica: Oli sobre tela

Mides: 3’30x 4’25 m

Estil: Neoclàssic

Tema: Literari

Localització: Musée du Louvre

Una de les figures centrals del Neoclassicisme, va aprendre amb Boucher. El 1776 va anar a Itàlia i va admirar l’antiguitat clàssica que va marcar la seva obra. El 1780 torna a París i s’erigeix com el millor representant contra el Rococó. Va participar en la Revolució del 1789, després de la mort de Robespierre, va ser empresonat. Amb Napoleó recupera el prestigi (el va nomenar pintor de cambra). David va pintar per a Napoleó quadres. Després del desterrament de Napoleó, David s’exilia a Brussel·les, on es va dedicar a pintar petites teles de temàtica mitològica.

Gran equilibri total en la composició, perfecta integració de les figures dins de l’espai arquitectònic i assigna a cada figura o grup una de les 3 arcades del fons, així ordena tots els personatges i assumeix així la claredat expositiva. Mostra un estil depurat i subordina el color al dibuix. Té cura de perfilar les figures i prioritza la línia recta en els personatges masculins i l'ondulada en els femenins. Hi predomina el gris, l'ocre i el vermell. Els colors foscos (fons) i els clars (figures). El vermell en les 3 parts del quadre equilibra l’escena i el converteix en un color fred. L’escena té una llum tènue que entra de l’esquerra i no se sap d’on ve.

L’obra s’inspira en la tragèdia literària Horaci de Pierre Corneille, basada en la història de Roma de Tit Livi. Que reflecteix el moment que els tres germans Horacis juren davant el pare combatre fins a la mort contra els germans Curacis, per decidir quin bàndol serà vencedor de la guerra pel control de la Itàlia central.

En el 2n pla (dreta) 3 dones ploren. Camil·la (germana dels Horacis i casada amb un Curaci). Al costat, Sabina (germana dels Curacis i casada amb un Horaci). Al fons, la mare dels germans Horacis amb els dos fills de Sabina.

La cultura i l'art clàssics de Grècia i Roma van ser el punt de referència de les obres. Hi ha influència de Rafael, Poussin per l’equilibri de les composicions i la perfecció de la línia, i de Caravaggio pel tractament de la llum. Obra de referència per a pintors neoclàssics. Fou molt copiat el sentiment dels homes i les dones.