L'antiq regim

Fonamenta en leconomia agrària tradicional: la major Font de riquesa era la terra, la qual pertanyia majoritàriament a la noblesa i al clergat. Bona part de la terra estava amortitzada o vinculada a la noblesa o al clergat. Es a dir, no es podia vendre ni repartir. La terra quedava vinculada a la noblesa a través de les primogenitures o mayorazgo: totes les terres les heretava el fill gran ( 1 hereu ) i així es perpetua el llinatge i la possessió de la terra sense perdre patrimoni
El conjunt de terres en mans dun senyor rebia el nom de senyoria territorial que constava de la reserva senyorial ( les terres més productives que el senyor es reservava per lexplotació directa; allà es trobava la seva residencia i els establiments principals com forns,forja,molí,establies… per fer ús daquestes dependencies, els pagesos havien de pagar una cànon.La resta del territori estava dividit en parcel·les anomenades masos, cedit a homes lliures a canvi tant de producte com de treball.
Les terres vinculades a lesglésia eren les mans mortes. En general, moltes de les terres amortitzades i vinculades o no estaven conreades, poc aprofitades i els seus rendiments eren baixos.
Els senyors podien tenir, a més, senyories jurisdiccionals i això els permetia administrar justícia i cobrar impostos sobre els habitants dunes determinades terres, fossin o no de la seva propietat ( dret de ban, dret de fer justícia, dret dimmunitat, peatges dels ponts, permisos de marcat…)