Laocoont i els seus Fills: Anàlisi Escultura Hel·lenística

Laocoont i els seus Fills

Fitxa Tècnica

• Autor: Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes
• Cronologia: Segles III-II aC
• Tipologia: Escultura exempta
• Estil: Hel·lenístic grec
• Material: Original de bronze, còpia romana de marbre
• Tema: Mitològic
• Mides: 2,42 m (alt)
• Localització: Museu Vaticà

Anàlisi Formal

La figura principal, el sacerdot al centre, lluita per alliberar-se de l'atac de les dues serps, mentre els seus fills, a ambdós costats, semblen no tenir prou força per escapar-se'n. El dinamisme i l'expressivitat són les dues característiques principals. L'obra s'estructura en una piràmide que dibuixen els caps dels tres personatges, i s'observa una diagonal que creua tot el grup des de la part superior esquerra. Aquest moviment del conjunt escultòric es veu reforçat pel dinamisme intens de les dues serps, que serveixen com a nexe d'unió entre les figures, i per la sensació de tensió extrema dels cossos. Aquests, amb una musculatura molt treballada, expressen la perfecció anatòmica, especialment la figura central, heretada del període clàssic. Aquesta obsessió porta l'autor a representar les figures dels infants amb un cos musculat d'adult.

Cal destacar que aquest idealisme formal emfasitza la representació de les emocions humanes, trencant els cànons de serenitat i equilibri. S'utilitza una perfecta captació del patiment (pathos) dels personatges, reflectit en els rostres, en especial l'expressió de dolor del sacerdot Laocoont, amb el front arrugat i la boca oberta.

Anàlisi Cronològica i Context Històric

L'autor s'inspira en la mitologia grega, concretament en la guerra de Troia. El mite explica que el sacerdot troià Laocoont va advertir els seus conciutadans que no es fiessin del cavall de fusta ofert pels grecs. Immediatament, dues serps enormes van sortir del mar i el van matar juntament amb els seus dos fills. Els troians ho van interpretar com un càstig diví i van entrar el cavall a la ciutat, tal com Sinó, un espia grec, els havia suggerit, dient que era un regal de la deessa Atena i que, si no l'acceptaven, Troia seria destruïda. L'obra presenta el moment de la mort dels tres.

Funció

Els grups escultòrics estaven pensats per decorar cases importants; en aquest cas, la Domus Aurea de Neró.