Límits de l'adolescencia Joan fuster

15 Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster.

Joan Fuster i Ortells (1922 - 1992), va ser un escriptor valencíà en llengua catalana, figura del nacionalisme valencíà contemporani. La seva obra més influent, possiblement, va ser l'assaig Nosaltres, els valencians ,i és considerat un dels millors assagistes catalans de tots els temps.Estil fusterià Les obres de Fuster ens desvetllen aspectes del seu caràcter com la tenacitat, la intel·ligència, el desig de créixer com a escriptor.Descobrim un Fuster àcid, de vegades massa sarcàstic, molt marjalenc a un pas del mal gust. La seva personalitat àcida i viva, unida a la profunditat de l’erudició feien d’ell una persona tan atractiva com temuda.Va triar com a model lingüístic el català oriental. S'hi produeix una diglòssia entre el català escrit i el parlat que li va servir per ser més llegit a Catalunya, però també li va deparar tensions i conflictes innecessaris amb seus paisans.Nosaltres els valencians: obra clau Més que una persona és un moviment sociocultural. Fuster és un prestidigitador de la paraula. La preocupació de Joan Fuster pel futur del seu poble el va incitar a proposar un camí a seguir després del franquisme, quan els valencians ja no sabien realment qui eren, qui havien segut ni que volien ser. És ell qui va escriure el llibre que ningú no s'ha atrevit a escriure encara: Nosaltres els valencians (1962), la influència i ressò perdurables del qual han estat ponderats en tantes ocasions. Fuster explica que el llibre ha sorgit ‟ d’un esforç sincer per a comprendre, per a aclarir-se a ell mateix, en reflexió solitària, les causes i els efectes del nostre fracàs com a poble i afirmava, que la «frontera divísòria» dels valencians passava per la seva actitud respecte al futur del País: «A l’una banda, hi ha aquells que afirmen que ja està bé com es-

tem, que vivim en el millor dels mons possibles; a l’altra banda, els qui ens refusem a la vergonya d’una trista alienació nacional, els qui creiem que els valencians podem ser un poble sa i coherent,els qui ansiem per al nostre país una plenitud nova».Si no haguera exercit la seva poderosa influència intel·lectual, moltes institucions valencianes com ara les nostres universitats serien molt diferents. Fuster va legitimar el nostre català com un idioma de cultura, apte per a la transmissió cultural, per a la docència universitària, per a l'erudició acadèmica.

Fuster va ser un referent per als joves, als quals va contagiar la seva actitud transgressora i lúcida. Sense la seva persuasiva personalitat molts professors actuals que han desenvolupat la carrera acadèmica en català ho haurien fet en castellà amb una total normali-

tat.Alguns volen passar la pàgina del fusterianisme. Des de la seua mort, l'any 1992 no hi ha hagut cap proposta solvent que puga fer un contrapès real i efectiu al fusterianisme. Amb massa freqüència en aquests grups crítics s'oculta una percepció regionalista del nostre país, i una actitud subalterna per a la nostra llengua. Fa l'efecte que a alguns els agradaria un català condemnat al folklorisme desvitalitzat lluny dels corrents de la modernitat i del futur cultural del seu poble.Tanmateix, aquest potser el major èxit de Joan Fuster: que el seu nom està unit, vulguem o no al nostre futur cultural. Si de veres es vol un català fort, una llengua vehicular de la nostra cultura, no és possible defugir de bona part dels postulats fusterians. Podem donar gràcies de la seva tasca,de no ser per ell, tot seria molt diferent.